"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
Hamlet: la paròdia musical
eliteratura | 25 Juny, 2009 14:00
A Gilligan's Island, una "preqüela" de Lost (Perdidos: sempre hi he vist influències de La tempesta).
Via Shakespeare Geek
Compartir:
Shakespeare Wallah
eliteratura | 24 Juny, 2009 14:00
Molta gent recordarà el magnífic film, basat en la novel·la d'Ishiguro, The remains of the day (El que resta del dia), dirigit l'any 1993 per James Ivory i protagonitzat de manera excel·lent per Anthony Hopkings i Emma Thompson.
Doncs resulta que si no fos per aquesta curolla meva de l'any Shakesperare no hauria tingut notícia d'un altre film del mateix director. Es tracta de Shakespeare Wallah, una producció hindú de l'any 1965 en què una família d'actors d'origen britànic, els Buckingham, es dedica a fer representacions de Shakespeare a la Índia postcolonial. Tanmateix, la companyia de teatre ambulant veu com les seves actuacions no gaudeixen de la mateixa acceptació que temps enrere. Poc a poc, el cinema de Bollywood desplaça l'art escènica, fet que la companyia viu de manera dramàtica, tant des del punt de vista econòmic com existèncial.
Es tracta d'un film senzill, emotiu, allunyat de les convencions, que posa de manifest la gran dificultat que comporta estimar un estil de vida condemnat a l'extinció, i més encara en un país estranger.
Tot amanit amb moments shakespearians (Otel·lo, Ricard II, Romeo i Julieta...).
Compartir:
Shakespeare & Lampedusa
eliteratura | 23 Juny, 2009 14:00
Giuseppe Tomasi di Lampedusa, autor de la gran novel·la El guepard (traduïda al català per Llorenç Villalonga), va morir sense veure-la publicada. Tanmateix el temps, gràcies a la tasca de Giorgio Bassani, ha evidenciat l'error dels editors de l'època i ha posat aquest escriptor i erudit sicilià al lloc que es mereix a la literatura del segle XX.
Lampedusa és un autor que mai no et deixa indiferent. Lampedusa t'impregna d'aires sicilians, de manera que és impossible sentir parlar de Sicília i no pensar en ell. I qui diu Sicília, diu el món. Lampedusa és una manera singular d'apropar-nos a l'ànima humana. Lampedusa és pura literatura, bellesa decandent, pura nostàlgia: lúcida i alhora paralitzadora.
I Lampedusa, com molts altres grans de la literatura, també va escriure sobre el geni de Stratford-upon-Avon. Nortesur n'ha editat l'assaig Shakespeare, que forma part del seu curs sobre literatura anglesa Ja fris de gaudir d'aquesta meravellosa combinació: Shakespeare & Lampedusa
Giuseppe Tomasi di Lampedusa
Nortesur. Barcelona, 2009
112 pàgines. 12 euros
Vegeu la ressenya d'Enrique Vila-matas a Babelia: Shakespeare según Lampedusa
A eLiteratura Cosa Nostra. Història de la Màfia siciliana
Compartir:
Shakespeare, popular entre els presos
eliteratura | 18 Juny, 2009 14:00
Si Shakespeare aixecàs el cap possiblement no se'n sabria avenir que passats quatre segles la seva obra tingués una vigència tan extraordinària. He llegit (i en alguns casos llegit i rellegit) de tira dotze obres del càn
on shakesperià. Un cop t'hi introdueixes, el cap fa voltes sobre temes i personatges, com si fossin vius. Arriba el moment, però, de fer una pausa. He escollit quasi a l'atzar dues lectures que tenia pendents: Los relatos del padre Brown, de G.K. Chesterton, i Hacia los confines del mundo, de Harry Thompson (ja n'he llegit 200 pàgines i fa olor de gran novel·la). Doncs resulta -es tracta de quelcom més que una casualitat- que a ambdós hi ha referències i cites de Shakespeare. És a dir, que tant Chesterton com Thompson l'admiraven i li retren tribut a la seves obres respectives.
L'actualitat de Shakespeare, tanmateix, va més enllà. Me trob aquesta notícia flipant: convictes de Buckley Hall Prison feien servir l'argot recollit per Shakespeare a les seves obres. Concretament es tracta d'un dialecte d'origen medieval que es feien servir els "dolents" a l'epoca elisabetiana. D'aquesta forma els delinqüents actuals mantenien els seus plans (nacotràfic, sobretot) en secret. Les autoritats penitenciàries estan amb els cabells drets. Aquest pràctica va ser descoberta arran de l'ús reiterat, tant per carta com en les converses telefòniques, de certes frases i expressions com 'Bring the children' (en lloc de portar "nins" portaven "drogues") o 'Lots of hair on the children', que realment volia dir "Portar un caramull de drogues".
Compartir:
Puck i la reina Mab. Apunts sobre "El somni d'una nit d'estiu" (III)
eliteratura | 16 Juny, 2009 14:00
Tal i com vam poder apreciar a "Més que estiu, primavera", els esperits que apareixen a El somni d'una nit d'estiu, tot i ser una mica trapassers, en el fons són benignes i no causen danys irreparables. A l'acte II, escena I d'aquesta obra, una de les fades, serventa de la reina Titània, s'adreça a Puck com a "dolç follet".
FADA.
O bé m'enganya molt el teu posat,
o ets aquell esperit enjogassat,
en Robert Boncompany, el que amb la veu
espanta les noietes, i el que es beu
la nata de la llet, que fa malbé el molí,
que a totes les mestresses fa patir
quan volen fer mantega, i que amb vilesa
impedeix que fermenti la cervesa,
i que fa perdre els caminants de nit
i se'n riu quan els veu plens de neguit.
Però els que diuen «tendre Puck» i «Dolç Follet»,
tenen el teu ajut i mai no passen fred.
¿oi que ets tu?
(Segueix)
Compartir:
Lecturil Plus: publicitat intel·ligent
eliteratura | 10 Juny, 2009 14:00
Compartir:
Més que estiu, primavera. Apunts sobre "El somni d'una nit d'estiu" (II)
eliteratura | 09 Juny, 2009 14:00
Una de les coses més sorprenents d'El somni d'una nit d'estiu és que l'acció no transcorre a l'estiu, sinó a la primavera, concretament a primeries del mes de maig. Això s'explica perquè, temps enrere, només es comptabilitzaven tres estacions: tardor, hivern i estiu, que comprenia la primavera actual.
L'acció, doncs, no transcorre durant el solstici d'estiu, la nit de Sant Joan, la més curta de l'any, quan, segons diuen, les bruixes tresquen a lloure i ningú no els fa els comptes. Teseu, duc d'Atenes, ho deixa ben clar en una de les rèpliques (acte IV, escena I: "segur que s'han llevat molt de matí / per observar les festes d'aquest mes de maig"). La celebració de què parla Teseu, segons indica Salvador Oliva,és el "May Day", una altra nit màgica en què, a diferència de la festivitat de Tots Sants, compareixen només esperits benignes i juganers com Puck, Oberon i Titània. La bruixeria, doncs, és present en aquesta obra, però té un caire burleta, més innocentot. És així com Oberon, rei de les fades, encisa la seva esposa Titània per tal que s'enamori de Cabdell (Bottom):
Que allò que vegis, despertant,
hagis de prendre per amant;
defalleix, doncs, pel seu semblant,
sigui què sigui, un gat o un ós,
o bé un senglar de pèl raspós;
quan el teu somni s'hagi fos,
el que l'ull vegi et semblarà
un bell amor per estimar.
Quan de la son se't trenqui el fil,
que se t'acosti un ésser vil!
(Acte II, escena II). The Quarrel of Oberon and Titania (1846) by Sir Joseph Noel Patton
Compartir:
Tenim dret a veure tots els canals públics en català
eliteratura | 03 Juny, 2009 14:00
D'aquest pas aviat ni el mapa del temps ens deixaran veure a TV3, no fos cas que algú s'ofengués per l'aparició momentània del mapa dels Països Catalans. Si a les Illes Balears governàs el PP —pronostic que no estaran gaire a tornar-hi—, la resta de partits posarien el crit
al cel: és ben cert que contra el PP es viu millor; si no, demanau-ho als d'Esquerra. El cas és, però, que els governs respectius del Principat i les Illes tenen un color polític pràcticament idèntic, la qual cosa podria fer suposar una entesa ràpida i efectiva. Tanmateix, l'experiència ens demostra que no. Els legalismes, històricament, sempre han jugat en contra nostra. I ara ens expliquen el conte dels drets televisius... Però tothom, fins i tot ells, sap que això és mentida pura. Ens tracten com si fóssim beneits. D'ençà de les emissions en TDT, han aparegut un fotimer de canals en espanyol. N'hi ha tants, que gairebé no saps per on has de partir. Els infants, en canvi, ho tenen molt més clar. Quin són els canals infantils i juvenils de referència a la TDT? N'hi ha cap en català, que passin sèries i dibuixos animats? A Mallorca, no. Què miren, doncs? Clan TV i Disney Channel, això veuen! Aquests són els seus referents; en espanyol, és clar. Quan a final d'any es produeixi l'apagada analògica, si no hi posen remei, tampoc no veurem el Canal 33. Bola de Drac ja és història. Doraemon ja és història. Ben Ten (Ben Diez també li diuen) és el present. Hannah Montana, en espanyol, és el present. Mentre, TV3 i IB3 lluiten pel migrat espai que els han deixat. En lloc de fer pinya i crear un espai televisiu nacional, TV3 i IB3 competeixen pel futbol, per la Fórmula 1, pels films i les sèries. Els canals espanyols, en canvi, emeten per a tot el territorio nacional. Ells sí que ho tenen clar! És hora, doncs, de dir prou. Cal posar fi a aquesta situació. Que els partits nacionalistes catalans presents als governs del Principat de Catalunya i les Illes Balears posin fi a aquesta situació; que facin valer d'una vegada el pes dels vots nacionalistes que els han permès arribar al poder. Perquè fa molts anys que sabem que els illencs, administrativament parlant, som espanyols de segona; però és més trist encara veure com la nostra pròpia administració ens tracta com a catalans de tercera.
A d'altres llocs