"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
"Macrobotellón" estudiantil
eliteratura | 15 Octubre, 2009 14:00
Més de tres mil "estudiants" de la Universitat de Sevilla van celebrar l'inici del curs amb un "botellón" al recinte de la Feria d'Abril. Sembla ser aquesta mena de celebracions comencen a ser normals a moltes universitats. Ja ho sabem, que les pràctiques nocives no solen requerir un aprenentatge perllongat, sinó que en poc temps s'escampen com la pesta o la grip A.
Ara bé, que siguin els "estudiants universitaris", en teoria l'elit del país, qui protagonitzin l'esdeveniment etílic massiu és desolador. Que qualsevol circumstància sigui aprofitable per engatar-se, no és normal ni saludable. Vol dir que s'ha perdut la noció de "festa", un temps i un espai en què la transgressió és tolerada, i fins i tot recomanable. Amb alcohol o sense: la festa com a interrupció, com a activitat lúdica i creativa, com a vulneració extraordinària de la quotidianitat. Aquest és, al meu entendre, un sentit possible de la festa.
I no pas una reunió habitual de xotets mig alcoholitzats que, sota un ritme histriònic i "megaxumbero", no sabem de què riuen.
Ara bé, que siguin els "estudiants universitaris", en teoria l'elit del país, qui protagonitzin l'esdeveniment etílic massiu és desolador. Que qualsevol circumstància sigui aprofitable per engatar-se, no és normal ni saludable. Vol dir que s'ha perdut la noció de "festa", un temps i un espai en què la transgressió és tolerada, i fins i tot recomanable. Amb alcohol o sense: la festa com a interrupció, com a activitat lúdica i creativa, com a vulneració extraordinària de la quotidianitat. Aquest és, al meu entendre, un sentit possible de la festa.
I no pas una reunió habitual de xotets mig alcoholitzats que, sota un ritme histriònic i "megaxumbero", no sabem de què riuen.
Educació |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | 
Retroenllaços (0)
Quan el malson es fa realitat
eliteratura | 13 Octubre, 2009 14:00
Polanski. L'opressió d'un malson, la conseqüència d'una malifeta que el subconscient conjura de matinada. Digueu-li, si voleu, remordiment o mala consciència, culpabilitat o pecat. O res de tot això: horror sense forma, o només una situació manifestament kafkiana...
Hi ha malsons absolutament perdurables, somnis que no prescriuen, crims sense data de caducitat, plaers massa sàdics, innocències sota sospita, la llavor del mal perseguida fins a la mort.
Hi ha malsons absolutament perdurables, somnis que no prescriuen, crims sense data de caducitat, plaers massa sàdics, innocències sota sospita, la llavor del mal perseguida fins a la mort.
Cinema |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Barack Obama i el Premi Nobel: massa via
eliteratura | 10 Octubre, 2009 08:00
Admir Barack Obama en la mesura que hom pot admirar un president dels Estats Units en actiu. Comparat amb la mitjana, diguem-ne, presidencial que pul·lula actualment, val un món: és un home culte, moderat, amb empenta, que manifesta la voluntat de canviar per a bé certes coses a l'ordre mundial. Precisament per això ha generat una expectació immensa. Després del període decadent de Bush, gairebé tocam el cel. Si bé no podem oblidar que només porta nou mesos de mandat. Fins i tot Zapatero, al primer any de legislatura, generava il·lusions...
Obama té molts fronts oberts: dues guerres, a Iraq i a Afganistan; un intent de desnuclearització, que toparà amb Iran; el conflicte, encallat com sempre, entre Israel i Palestina. Esper sincerament que el multilateralisme que proposa doni fruits aviat. Tanmateix han fet molta, molta via a donar-li un premi tan important com el Nobel de la Pau. Hi havia temps per veure'n els resultats.
Tal vota ho hem d'entendre com un un reforç a la política iniciada. Bé, potser és així. En política, però, les intencions no són suficients. Només els resultats avalen una trajectòria presidencial. I Obama just acaba de començar.
Obama té molts fronts oberts: dues guerres, a Iraq i a Afganistan; un intent de desnuclearització, que toparà amb Iran; el conflicte, encallat com sempre, entre Israel i Palestina. Esper sincerament que el multilateralisme que proposa doni fruits aviat. Tanmateix han fet molta, molta via a donar-li un premi tan important com el Nobel de la Pau. Hi havia temps per veure'n els resultats.
Tal vota ho hem d'entendre com un un reforç a la política iniciada. Bé, potser és així. En política, però, les intencions no són suficients. Només els resultats avalen una trajectòria presidencial. I Obama just acaba de començar.
Opinió |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Participau al "Premi Web 2010"
eliteratura | 07 Octubre, 2009 14:00
Fins dia 28 d'abril de 2010 les webs en català relacionades amb les illes Balears i Pitiüses poden inscriure's a aquest concurs que arriba a la novena edició. El convoca la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i l'organització és a càrrec de BalearWeb.
Hi ha nou categories: Art i cultura, Ciència i educació, Comunicació, Economia i empresa, Esport, Govern i política, Medi ambient, Personal i Societat.
La selecció de webs finalistes es realitzarà a partir dels vots emesos pels usuaris. Per això només cal que us registreu i voteu a consciència les webs i blogs que us agradin més.
L'elecció final serà a càrrec d'un jurat expert el qual seguirà aquests criteris.
Així que ja ho sabeu, registrau-vos i ha votar!
Blogs |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Fira de Frankfurt: el negoci és el negoci
eliteratura | 06 Octubre, 2009 14:00
El concert econòmic internacional no deixa res a la improvisació. Mana el benefici i l'ampliació del mercat.
Encara que de vegades s'intenti revestir l'activitat econòmica amb un mantell cultural o esportiu, sempre et resta el convenciment que el guany pecuniari és la motiu principal de l'organització de la majoria d'esdeveniments internacionals.
Enguany la República Popular de la Xina és la convidada d'honor de la Fira de Frankfurt. El Partit Comunista Xinès hi ha posat condicions: la censura d'escriptors hostils al règim dictatorial. L'organització ho accepta. Cap problema. Angela Merkel la inaugurarà. Feliç negoci.
Encara que de vegades s'intenti revestir l'activitat econòmica amb un mantell cultural o esportiu, sempre et resta el convenciment que el guany pecuniari és la motiu principal de l'organització de la majoria d'esdeveniments internacionals.
Enguany la República Popular de la Xina és la convidada d'honor de la Fira de Frankfurt. El Partit Comunista Xinès hi ha posat condicions: la censura d'escriptors hostils al règim dictatorial. L'organització ho accepta. Cap problema. Angela Merkel la inaugurarà. Feliç negoci.
La Xina veta una escriptora dissident a Frankfurt
Opinió |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
El mite dels nadius digitals
eliteratura | 05 Octubre, 2009 14:00
Llegesc a l'Avui que un estudi de la UOC (m'hauria agradat trobar-lo a internet, llàstima) posa en entredit o desmunta el mite dels nadius digitals segons el qual els adolescents d'avui dia tindrien "un coneixement profund d'internet, els videojocs o els mòbils".
Sembla ser que no és així i que, en general, fan un ús parcial i limitat de les noves tecnologies. Les empren, doncs, però no tan bé com ens pensàvem. Particularment crec que hi ha un cert interès a confondre el mitjà amb el missatge.
La informació que circula per internet, a priori, no és millor ni pitjor que la que trobam a mitjans tradicionals. Internet i les TIC en general, doncs, faciliten, i molt, la circulació de la informació, però cal valorar-ne la fiabilitat.
És clar que les noves tecnologies fan forat i que el temps que hi dedicam el restam d'altres activitats possibles. L'ordinador, per exemple, ha desplaçat el televisor, de la mateixa manera que aquest va arraconar la ràdio. En cap cas ha suposat la fi del món ni molt manco. Tanmateix és obvi que tot plegat suposa una competència molt forta per a la lectura tradicional.
La pregunta del milió podria ser: és dolent que, en general, un jove prefereixi un mòbil o una connexió a internet a un llibre o un còmic?
Rectific: la pregunta està mal formulada. Demanem un altra cosa: és bo que un jove tengui interès a conèixer i usar internet? És clar que sí. Llavors, quin és el problema?
Que l'escriure no ens faci perdre el llegir. Perquè llegir és fonamentalment una activitat crítica que s'aprèn. La lectura possibilita una acció crítica consistent a qüestionar el missatge del que llegim, veiem i escoltam. I això és bàsic, imprescindible i insubstituïble per a una societat democràtica.
Llavors no es tracta tant del "com" sinó del "què". En definitiva, que seguem capaços de transmetre als joves l'esperit crític a què em referia, tant si llegeixen en un format tradicional com si fan ús del darrer artefacte informàtic.
Sembla ser que no és així i que, en general, fan un ús parcial i limitat de les noves tecnologies. Les empren, doncs, però no tan bé com ens pensàvem. Particularment crec que hi ha un cert interès a confondre el mitjà amb el missatge.
La informació que circula per internet, a priori, no és millor ni pitjor que la que trobam a mitjans tradicionals. Internet i les TIC en general, doncs, faciliten, i molt, la circulació de la informació, però cal valorar-ne la fiabilitat.
És clar que les noves tecnologies fan forat i que el temps que hi dedicam el restam d'altres activitats possibles. L'ordinador, per exemple, ha desplaçat el televisor, de la mateixa manera que aquest va arraconar la ràdio. En cap cas ha suposat la fi del món ni molt manco. Tanmateix és obvi que tot plegat suposa una competència molt forta per a la lectura tradicional.
La pregunta del milió podria ser: és dolent que, en general, un jove prefereixi un mòbil o una connexió a internet a un llibre o un còmic?
Rectific: la pregunta està mal formulada. Demanem un altra cosa: és bo que un jove tengui interès a conèixer i usar internet? És clar que sí. Llavors, quin és el problema?
Que l'escriure no ens faci perdre el llegir. Perquè llegir és fonamentalment una activitat crítica que s'aprèn. La lectura possibilita una acció crítica consistent a qüestionar el missatge del que llegim, veiem i escoltam. I això és bàsic, imprescindible i insubstituïble per a una societat democràtica.
Llavors no es tracta tant del "com" sinó del "què". En definitiva, que seguem capaços de transmetre als joves l'esperit crític a què em referia, tant si llegeixen en un format tradicional com si fan ús del darrer artefacte informàtic.
Educació |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
El "Hamlet" d'Oriol Broggi
eliteratura | 30 Setembre, 2009 14:00
Fa uns quants anys que no he llegit el text de Hamlet, en versió de Salvador Oliva, tot i que ho he fet en prou vegades com per tenir frescs, a més de l'argument, alguns detalls. Tanmateix, en parlar de teatre, no hi ha res més saludable que passar del llibre a la representació; sempre que en tinguem ocasió, és clar. Mai no podem desaprofitar, doncs, un Hamlet en cartellera.
La posada en escena d'Oriol Broggi fa palès que és possible, i saludable, i fins i tot recomanable, representar Hamlet amb senzillesa i austeritat, sense excessives floritures escenogràfiques i barroquismes que ens allunyin del text.
Text i representació, doncs, es complementen: és bo recordar-ho, ja que hi ha directors que, en un ànsia desmesurada de protagonisme, voldrien suplir text i autor. Naturalment el resultat guarda poques semblances amb l'obra original. No és el cas, però, d'Oriol Broggi, que -excepte en el que podríem considerar un parell d'excentricitats, per bé que sense abusar-ne- aborda l'original de Shakespeare amb respecte per l'esperit hamletià. Tal volta per això, l'esplèndid Julio Manrique, que ha tingut la sort de protagonitzar aquest clàssic, no es desferra d'un llibre o bloc de notes, tant és, que dóna testimoni dels fets esdevinguts a Dinamarca, on efectivament quelcom hi fa olor de podrit (i avui dia, més que mai, tots som Dinamarca). Consumat el fracàs de Hamlet -intel·ligència i honestedat extrema el devoren-, serà el seu amic Horaci qui recollirà el manuscrit i, doncs, esdevindrà la corretja de transmissió d'una història que no es pot perdre, ja que en bona mesura la història de Hamlet és un compendi de les debilitats humanes: enveja, por, covardia, ira, malenconia, luxúria... Bogeria. De tal manera que el Hamlet personatge, esperonat per l'espectre del seu pare, esdevé una mena de consciència col·lectiva que exposa els poderosos, però també a nosaltres, davant el mirall de la vergonya.
I doncs, Horari, el bon Horaci, en dóna explicació al jove Fortimbràs, que ara serà rei.
La posada en escena d'Oriol Broggi fa palès que és possible, i saludable, i fins i tot recomanable, representar Hamlet amb senzillesa i austeritat, sense excessives floritures escenogràfiques i barroquismes que ens allunyin del text.
Text i representació, doncs, es complementen: és bo recordar-ho, ja que hi ha directors que, en un ànsia desmesurada de protagonisme, voldrien suplir text i autor. Naturalment el resultat guarda poques semblances amb l'obra original. No és el cas, però, d'Oriol Broggi, que -excepte en el que podríem considerar un parell d'excentricitats, per bé que sense abusar-ne- aborda l'original de Shakespeare amb respecte per l'esperit hamletià. Tal volta per això, l'esplèndid Julio Manrique, que ha tingut la sort de protagonitzar aquest clàssic, no es desferra d'un llibre o bloc de notes, tant és, que dóna testimoni dels fets esdevinguts a Dinamarca, on efectivament quelcom hi fa olor de podrit (i avui dia, més que mai, tots som Dinamarca). Consumat el fracàs de Hamlet -intel·ligència i honestedat extrema el devoren-, serà el seu amic Horaci qui recollirà el manuscrit i, doncs, esdevindrà la corretja de transmissió d'una història que no es pot perdre, ja que en bona mesura la història de Hamlet és un compendi de les debilitats humanes: enveja, por, covardia, ira, malenconia, luxúria... Bogeria. De tal manera que el Hamlet personatge, esperonat per l'espectre del seu pare, esdevé una mena de consciència col·lectiva que exposa els poderosos, però també a nosaltres, davant el mirall de la vergonya.
I doncs, Horari, el bon Horaci, en dóna explicació al jove Fortimbràs, que ara serà rei.
(...)
i permeteu que expliqui al món, que no en sap res,
com han passat aquestes coses. Sentireu
actes desnaturalitzats, luxuriosos, violents;
sentències accidentals, matances casuals,
morts festes amb astúcia i arteria,
i, com a resultat final de tot això,
propòsits que han caigut sobre els que els van ordir.
Tot això us ho podré dir, i en veritat
i permeteu que expliqui al món, que no en sap res,
com han passat aquestes coses. Sentireu
actes desnaturalitzats, luxuriosos, violents;
sentències accidentals, matances casuals,
morts festes amb astúcia i arteria,
i, com a resultat final de tot això,
propòsits que han caigut sobre els que els van ordir.
Tot això us ho podré dir, i en veritat
I Broggi aconsegueix que l'escenificació d'això tan enrevessat que és la vida sembli senzill. Bravo.
Shakespeare |
Enllaç permanent |
Comentaris (2) | Retroenllaços (0)
La tempesta: "Is Caliban a bad guy?"
eliteratura | 28 Setembre, 2009 14:00
Vaig tenir una gran alegria en comprovar que el títol original d'Hacia los confines del mundo, This Think of Darkness, corresponia a un vers de La tempesta, de William Shakespeare. Aquest fet, fins i tot, va provocar que alteràs l'ordre de lectura de les obres de Shakespeare. Com sabeu, l'enigmàtica tempesta és considerada la darrera obra del bard anglès.
Hi ha qui llegeix La tempesta des d'una òptica postcolonial, un tant simplista, la qual condemna taxativament Pròsper, duc de Milà, i veu Caliban com una mena de salvatge innocent. Tanmateix, la naturalesa de Caliban no deixa lloc al dubte: és fill de bruixa i dimoni. Què en podia sortir d'un engendre així?
No obstant això, és lícit demanar-se, precisament per l'origen i situació de Caliban fins a l'arribada a l'illa de Pròsper i la seva filla Miranda, quin dret tenia el duc de Milà sobre la persona de Caliban. Llavors, com ens proposen a Deeds & Words, qui és the real villane de La tempesta? En altres paraules, hem de llegir aquesta obra només com una història de bons i dolents?
Hi ha qui llegeix La tempesta des d'una òptica postcolonial, un tant simplista, la qual condemna taxativament Pròsper, duc de Milà, i veu Caliban com una mena de salvatge innocent. Tanmateix, la naturalesa de Caliban no deixa lloc al dubte: és fill de bruixa i dimoni. Què en podia sortir d'un engendre així?
No obstant això, és lícit demanar-se, precisament per l'origen i situació de Caliban fins a l'arribada a l'illa de Pròsper i la seva filla Miranda, quin dret tenia el duc de Milà sobre la persona de Caliban. Llavors, com ens proposen a Deeds & Words, qui és the real villane de La tempesta? En altres paraules, hem de llegir aquesta obra només com una història de bons i dolents?
Shakespeare |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Presentació
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
Menú
Cerca
Calendari
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Recentment
- Bubotes de Toni Mus: poder, memòria i imaginari a la Mallorca del 36
- El dret a la llibertat
- Mai no és un fet casual que "l'autoritat competent" et demani, o t'ordeni, canviar de llengua.
- No a la imposició de la llengua castellana
- El raïm de la ira, de John Ford
- El mètode Williams!
- Esport, agonia i estimació
- Així ens volen veure, com uns torturadors
- La realitat i el miratge
- "Invasors" que desvien camins
- L'estupidesa de la línia editorial de l'Ara
- Tots som Pablo Hasél
- Els exilis
- Populisme i xarxes socials
- 26 millones de hijos de puta
Categories
- Acudits [29]
- Albert Sánchez Piñol [7]
- Ànsia de posteritat [9]
- Blogs [20]
- Cinema [32]
- Citacions [15]
- Còmics [1]
- Diari de lectures [8]
- Dietari [19]
- Economia [1]
- Educació [16]
- Excursions [2]
- Fotografies [26]
- Fragments [9]
- General [50]
- Història [7]
- Immigració [4]
- Joc i identitat [12]
- Literatura [75]
- Llengua [22]
- Mitologia [7]
- Música [7]
- Novel·la [23]
- Opinió [32]
- Petits relats [7]
- Poesia [20]
- Premsa [11]
- Shakespeare [38]
- Televisió [7]
- Viatges [11]
- Vídeos [22]
Els meus enllaços
Blogs
- 80 grams
- Abloccedari Joan Brossa
- Amu Daria
- Anotacions rizomàtiques
- Antaviana
- Anticànons
- Ara plou
- Aristòcrata i obrer
- Azar objetivo
- B de llibre
- Biblioaprenent
- Bloc d'en Francesc Puigcarbó
- Bloc de l'escriptor convidat
- Bloc de Lletres
- Blocs de Letres
- Blog de'n Valentí Torrà
- Bloguejat
- Castell de cartes
- Clàssics i joves
- Comicat
- Coses de l'escola (i a vegades meves)
- Cupressus sempervirens
- De casa al club
- De tard en tard
- Depasseig
- Diari d'un llibre vell
- Distopies
- Eines de llengua
- El basar de les espècies
- El bloc dels viatges
- El blog de Gabriel Bibiloni
- El blog del senyor Boix. L'hora del lector
- El Llibreter
- El pèndol de petites oscil·lacions
- El racó dels gomets
- El tronc i les cendres
- El violinista celest
- Els llibres de Proa Premià
- Els llibres del celler
- Encara queden les paraules
- Entrellum
- És l’hora d’hissar els somnis...
- És quan dormo que hi vaig clar
- Escrits
- Escriviure
- Espai de llibres
- Estret de Bering
- Fèlix
- Filant prim
- Flaneuse
- Flux
- Fotolog
- Frannia
- Gamoia
- Gran tour
- Haikus
- Haikus
- Hic et nunc
- Joan Perelló
- Jordi Romero: els llibres que he llegit
- Kpitana64
- L'efecte Jauss 2.0
- L'habitació grisa
- L'illa dels llibres
- La cantina dels encants
- La cuca al cau
- La nit de la iguana
- La panxa del bou
- La paraula nostra
- La paraula vola
- La ruda
- La ventada dels dies
- laie CCCB
- Lectures de l'Espolsada
- Letters, words and poetry
- Llegeixes o enriqueixes
- Llegeixes o que?!
- Llegir de nit
- Llegit
- Llibres i més llibres
- Llibres llegits i per llegir
- Llibrògafs
- Lluís Vilarrasa. Libres i pel·lícules
- llunÀtic
- Maite Salord
- Malerudeveure't
- Martí58
- Mateu "Xurí" bloc d'un glosador
- Melcior Comes
- Menjar blanc
- Meo Quidem Animo
- Més content que un gínjol
- Món de llibres
- Mots emblocats
- Nau Argos
- Nausica
- No em diguis que és un somni
- Notes de lletres
- Ofici de lector
- oi?
- Pensaments significants
- Petits Fragments
- Plagueta de Bord
- Plagueta de nit (Night-time notebook)
- Pocamandra
- Poemes des de l'Alguer
- Poeta per un dia
- Que el llegir no em faci perdre l'escriure
- Raons que rimen
- Reading at the moonlight
- Riell Bulevard
- Salms
- Saragatoga
- Secundària memòria
- Sega de mots
- Tens un racó dalt del món
- Terra de llibres
- Terricabras-Filosofia
- Tinta xinesa
- Tirant al cap
- Tumateix llibres, parlem de llibres
- Ucronies
- Ultralocàlia
- Versos que em fan absent
- Víctor Alexandre
- Who's there
Blogs internacionals
- Bibliosession 2.0
- Bookride
- Bookshelf
- De Rerum Natura
- El blog del futuro del libro
- Ler
- Libreros
- Luterceiro
- Orgia literária
- Pentimentum y arte
Literatura
Comentaris recents
- Balutxo: Ben d'acord. Les passes enrere delaten els qui prometien que no...
- Francesc: Fins que no ens comptem en un referèndum acordat, no ho...
- hassana: magradat molt el teu llibre perque si
- Josep: Llorenç, sóc fill i nét de mariners del Baix Vinalopó; el meu...
- FRANCESC: de fet no hi entenem de cap de les dues coses, però és més fàcil...
- Francesc: quina sorpresa, has tornat per parlar de probleme vells. ...
- Mireia: Llorenç , amb tot el respecte, no estic d'acord amb la teva...
- Jordi: Molt bo! Sí les contarelles populars s'imposen els finals...
- fatu: lai la. m´ha agradat molt el teu llibre.
- fatima: hola laila he llagit el teu llibre i m´h agradat molt anquara...