"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
L'amor en temps de somnis. Apunts sobre "El somni d'una nit d'estiu" (I)
eliteratura | 02 Juny, 2009 14:00
Hi ha qui manté que El somni d'una nit d'estiu és una obra obscena. Es refereixen, sobretot, a la relació amorosa entre Titània, la reina de les fades, i Cabdell (Bottom), un artesà transformat en ase per Puck, el juganer esperit nocturn. Tanmateix, l'enamorament de Titània és obra del seu marit Oberon, per una disputa de caire domèstic i intranscendent (ambdós volen per patge un ninet d'origen indi). La relació entre Titània i Cabdell ve determinada pel tarannà del segon.
I Cabdell és un bon home, no gaire intel·ligent; molt entusiasta, això sí. I còmic. Llavors, com sosté 
Harold Bloom, la grotesca transformació de Cabdell en un ruc és purament externa: internament continua sent un ésser encantador, que queda meravellat amb les fades. No hi ha elements sexuals en Cabdell, sinó més aviat familiaritat i bona fe. Cabdell és, en definitiva, confiat, innocent. Possiblement aquesta és la qualitat que el defineix millor: innocència.
Harold Bloom, la grotesca transformació de Cabdell en un ruc és purament externa: internament continua sent un ésser encantador, que queda meravellat amb les fades. No hi ha elements sexuals en Cabdell, sinó més aviat familiaritat i bona fe. Cabdell és, en definitiva, confiat, innocent. Possiblement aquesta és la qualitat que el defineix millor: innocència.En una interpretació obscura i recercada, podríem pensar que Titània1 n'abusa mentre dorm. Però, al meu entendre, no hi ha res al text que ens ho faci suposar. Es tractaria, en tot cas, d'una violació entre bastidors que no té perquè haver existit, quan Shakespeare en altres obres ha estat molt explícit en aquest sentit.
A la fi del IV acte, Cabdell es desperta i recupera la normalitat. Se'n fa creus, del que li ha succeït o somiat. En vol fer una cançó per donar-ho a conèixer. És la innocència en persona. Si hi hagués hagut res il·licit entre ell i Titània, Cabdell no estaria disposat a contar-ho.
Arribats a aquest punt, és pertinent que ens demanen per què Oberon provoca l'enamorament de Titània per Cabdell. La resposta és: per ridiculitzar-la. La relació entre Titània i Cabdell defineix l'amor ridícul. Certament l'amor és el tema principal d'aquesta comèdia. Shakespeare hi retrata quatre tipus diferents de relacions amoroses.
A la fi del IV acte, Cabdell es desperta i recupera la normalitat. Se'n fa creus, del que li ha succeït o somiat. En vol fer una cançó per donar-ho a conèixer. És la innocència en persona. Si hi hagués hagut res il·licit entre ell i Titània, Cabdell no estaria disposat a contar-ho.
Arribats a aquest punt, és pertinent que ens demanen per què Oberon provoca l'enamorament de Titània per Cabdell. La resposta és: per ridiculitzar-la. La relació entre Titània i Cabdell defineix l'amor ridícul. Certament l'amor és el tema principal d'aquesta comèdia. Shakespeare hi retrata quatre tipus diferents de relacions amoroses.
Ens trobam, en primer lloc, la relació consolidada i madura entre dos personatges mítics com Teseu, duc d'Atenes, i Hipòlita, reina de les amazones.
En un segon nivell hi trobam quatre enamorats: Helena i Demetri, Hèrmia i Lisandre. Es tracta d'un amor adolescent, canviant, poc consistent (com l'amor de Romeo per Rosalinda abans de conèixer Julieta). Les parelles són intercanviables. El final -la comèdia és la comèdia- és feliç.
Ens endinsam, en tercer lloc, al regne de la nit: Oberon i Titània, rei i reina de les fades. Més que una relació és un desencontre. Oberon i Titània personifiquen un amor caduc, crepuscular, fallit. No obstant això, hem de tenir en compte la naturalesa dels personatges. Ambdós, i també Puck, pertanyen al món de la fantasia. Aquesta relació, doncs, no es regeix per les mateixes normes que les altres parelles. Més aviat té connotacions surrealistes: són les regles de la nit, del somni. Per això l'acció transcorre al bosc, símbol del subconscient i de la natura. Oberon i Titània són especials, diferents; això provoca que ens costi entendre bona part del seu comportament: com pot ser que qualcú inciti la seva esposa a enamorar-se d'un ésser monstruós, meitat home, meitat ruc, per molt desavinguts que vagin? Tanmateix, l'acció queda sense transcendència, ja que, un cop aconseguit l'objectiu, tot tornar a ser com abans, ni més ni manco. Tal volta, doncs, podem entendre-ho així: com la necessitat de desdramatitzar les relacions amoroses i portar-les a un terreny més natural, lliure de convencions socials.
Hi ha, finalment, l'amor entre Píram i Tisbe, teatre dins el teatre. Shakespeare, en aquest cas, es decanta per la paròdia. Es tracta, com molt bé indica Salvador Oliva al pròleg de la seva traducció, d'una paròdia de segon grau, ja que els artesans atenencs que en fan la representació hi posen tota la voluntat, encara que el resultat sigui molt magre.
Notes:
1. Diu Titània (acte IV, escena I):
Dorm, amor meu, i jo t'abraçaré.
Follets, marxeu, pels quatre vents.
Així el dolç xuclamel s'abraça al lligabosc,
ben gentilment, l'heura femenina
a l'escorça de l'om s'entortolliga.
Com t'estimo! Que boja estic per tu!
1. Diu Titània (acte IV, escena I):
Dorm, amor meu, i jo t'abraçaré.
Follets, marxeu, pels quatre vents.
Així el dolç xuclamel s'abraça al lligabosc,
ben gentilment, l'heura femenina
a l'escorça de l'om s'entortolliga.
Com t'estimo! Que boja estic per tu!
Shakespeare |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | 
Retroenllaços (0)
Píndoles lectives
eliteratura | 01 Juny, 2009 14:00
Temps enrere pensava que seria bo que qualcú descobrís el que jo anomenava "píndoles lectives". Això és: una mena de fàrmac o droga que, un cop ingerit, tingués els mateixos resultats que la lectura d'una novel·la, un llibre de poemes o una monografia. Sense efectes secundaris, és clar. Ja m'imagín camí de la llibreria a adquirir l'experiència dels clàssics russos en una setmana, posem per cas. O tres mostres del "Tirant.
A priori, me semblava una idea brillant, genial, suggestiva, infinitament sàvia. Però a mesura que hi vaig rumiant, m'adon de l'error. Lluny de dignificar la lectura, la "píndola lectiva" probablement ens endinsaria encara més en la trivialització de la cultura. Entraríem de ple en la dinàmica de l'ara i aquí, sense cap mena d'esforç ni dedicació: si tot és a l'abast, la valoració cau en picat; res no té importància. No caldria posar-hi voluntat ni diligència. Seria el mateix haver llegir que no haver llegit, car bastaria ingerir la pindoleta per adquirir la informació que, paradoxalment, ens privaria del plaer i del coneixement. Per sort, doncs, no hi ha "píndoles lectives", i el coneixement, per molt que pesi, l'adquirim amb els anys i l'experiència lectora, car val més que ens mogui el delit que la paràlisi de l'empatx.
A priori, me semblava una idea brillant, genial, suggestiva, infinitament sàvia. Però a mesura que hi vaig rumiant, m'adon de l'error. Lluny de dignificar la lectura, la "píndola lectiva" probablement ens endinsaria encara més en la trivialització de la cultura. Entraríem de ple en la dinàmica de l'ara i aquí, sense cap mena d'esforç ni dedicació: si tot és a l'abast, la valoració cau en picat; res no té importància. No caldria posar-hi voluntat ni diligència. Seria el mateix haver llegir que no haver llegit, car bastaria ingerir la pindoleta per adquirir la informació que, paradoxalment, ens privaria del plaer i del coneixement. Per sort, doncs, no hi ha "píndoles lectives", i el coneixement, per molt que pesi, l'adquirim amb els anys i l'experiència lectora, car val més que ens mogui el delit que la paràlisi de l'empatx.
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Mapa conceptual de Romeo i Julieta
eliteratura | 27 Maig, 2009 14:00
A més del brevíssim resum de Twitter de l'altra dia, he trobat aquest mapa conceptual del drama romàntic que també en fa una sinopsi, però basada en els personatges. És una bona eina per a les obres de Shakespeare i que jo aplicaria, sobretot, als drames històrics en els quals la multitud de personatges pot dificultar la comprensió de l'obra.
Via El blog de Álvaro Felipe
Shakespeare |
Enllaç permanent |
Comentaris (2) | Retroenllaços (0)
Jocs lingüístics
eliteratura | 26 Maig, 2009 14:00
El somni d'una nit d'estiu és una de les comèdies emblemàtiques de Shakespeare. Està meravellosament estructurada en quatre nivells, definits pels personatges. D'una banda hi ha Teseu i Hipòlita, que s'han de casar i representen l'autoritat i el seny. En segon lloc ens trobam les dues parelles desgavellades d'enamorats: Helena i Demetri, Hèrmia i Lisandre. Després hi ha el món dels esperits, juganers i entremaliats, encapçalat per Puck, Oberon i Titània. Finalment ens queden els artesans d'Atenes -Cabdell n'és el màxim exponent- que, al darrer acte, representen una obra per als noviis.
Aquests quatre nivells estan relacionats de manera exquisida, convergint al final de l'obra.
A més del virtuosisme estructural, el Somni d'una nit d'estiu destaca pel preciosisme lingüístic, per la riquesa del llenguatge a què me referia en un altre post. Un botó de mostra:
Aquests quatre nivells estan relacionats de manera exquisida, convergint al final de l'obra.
A més del virtuosisme estructural, el Somni d'una nit d'estiu destaca pel preciosisme lingüístic, per la riquesa del llenguatge a què me referia en un altre post. Un botó de mostra:
You draw me, you hard-hearted adamant;
But yet you draw not iron, for my heart
Is true as steel: leave you your power to draw,
And I shall have no power to follow you.
(Acte II, escena I)
But yet you draw not iron, for my heart
Is true as steel: leave you your power to draw,
And I shall have no power to follow you.
(Acte II, escena I)
La traducció de Salvador Oliva (el fragment és d'Helena, qui pateix per l'amor no correspost del jove Demetri):
M'atreus com un imant, que té el cor dur,
no perquè sigui de ferro, sinó perquè el meu cor
és fidel com l'acer. Llença el teu magnetisme,
i jo perdré la força de seguir-te.
M'atreus com un imant, que té el cor dur,
no perquè sigui de ferro, sinó perquè el meu cor
és fidel com l'acer. Llença el teu magnetisme,
i jo perdré la força de seguir-te.
El conflicte amorós es materialitza en relació al ferro, l'acer, l'imant, el magnetisme, el poder i la força i reflecteix la duresa amb què Lisandre tracta Helena.
Shakespeare |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Romeo i Julieta en vint paraules
eliteratura | 25 Maig, 2009 14:00
Hi ha una iniciativa a Twitter que consisteix a reduir les obres de Shakespeare a vint paraules. L'altra dia vaig parlar de la popularitat de Romeo i Julieta en forma d'acudit. Avui en tenim un brevíssim resum:
"Romeo falls for Juliet, vice-versa. Family problems. Marry anyway. Romeo kills Tybalt, banished. Juliet fakes death. Romeo suicides, Juliet ditto".
La traducció en vint-i-tres paraules:
Romeo i Julieta s'estimen. Problemes familiars. Tanmateix es casen. Mort de Tibald: Romeo desterrat. Julieta simula la mort. Romeu es suïcida. Julieta també.
Romeo i Julieta s'estimen. Problemes familiars. Tanmateix es casen. Mort de Tibald: Romeo desterrat. Julieta simula la mort. Romeu es suïcida. Julieta també.
És vigent el drama de Romeu i Julieta? Podem parlar d'amor romàntic en el mateix sentit?
Els dos joves confien en fra Llorenç, un religiós; on haurien acudit avui dia? Quina mena de conflicte haurien mantingut amb els pares? Què en pensaria la ministre d'Igualtat?
Els dos joves confien en fra Llorenç, un religiós; on haurien acudit avui dia? Quina mena de conflicte haurien mantingut amb els pares? Què en pensaria la ministre d'Igualtat?
Shakespeare |
Enllaç permanent |
Comentaris (2) | Retroenllaços (0)
La grandesa dels personatges de Shakespeare
eliteratura | 21 Maig, 2009 14:00
"Els personatges dels altres autors són personatges de ficció, més herois que homes, que actuen falsament en universos falsos, però en aquest sentit Shakespeare supera la ficció i crea un món tan heterogeni que gairebé equival a la pròpia natura".
John Stone, autor del pròleg a Prefaci a Shakespeare, de Samuel Johnson .
John Stone, autor del pròleg a Prefaci a Shakespeare, de Samuel Johnson .
Shakespeare |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Romeo i Julieta: idealisme Vs pragmatisme
eliteratura | 20 Maig, 2009 14:00
sóc generosa com el mar; el meu
amor és tan profund com ell; com més el dono
més tinc. L'amor i el mar són infinits.
amor és tan profund com ell; com més el dono
més tinc. L'amor i el mar són infinits.
Romeo i Julieta
Acte II, escena II
Julieta només tenia 13 anys quan d'amagat es va casar amb Romeo, enemic mortal de la seva família, els Capulet. Aquesta nina adorable de casa bona estava destinada a fer un matrimoni profitós, concertat pel seu pare, amb el noble comte Paris, cosa que li hauria proporcionat una vida plàcida i una mica avorrida a la Verona renaixentista. L'amor, però, ho va capgirar tot. La passió per Romeo la va convertir en un símbol de l'amor romàntic portat a l'extrem: la mort per amor. És a a dir, la mort per un ideal.
En certa manera, Romeo i Julieta es pot entendre com una lluita entre l'idealisme i el pragmatisme, una lluita desigual i de resultat incert. Podem pensar que la mort dels dos joves amants situa el pragmatisme dels adults -els pares d'ambdós, i també la Dida; el frare és un cas apart- per sobre de l'amor dels joves que finalment els portarà a la mort (recordem que no només moren Romeo i Julieta, sinó que també assistim a la mort violenta de Tibald, de Mercutio i de Paris; de l'altre costat, en el que podríem considerar un efecte col·lateral, mor de pena la mare de Romeo).
(Segueix)
En certa manera, Romeo i Julieta es pot entendre com una lluita entre l'idealisme i el pragmatisme, una lluita desigual i de resultat incert. Podem pensar que la mort dels dos joves amants situa el pragmatisme dels adults -els pares d'ambdós, i també la Dida; el frare és un cas apart- per sobre de l'amor dels joves que finalment els portarà a la mort (recordem que no només moren Romeo i Julieta, sinó que també assistim a la mort violenta de Tibald, de Mercutio i de Paris; de l'altre costat, en el que podríem considerar un efecte col·lateral, mor de pena la mare de Romeo).
Shakespeare |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Shakespeare i la natura
eliteratura | 19 Maig, 2009 14:15
Si qualcú encara dubta de llegir un clàssic com Shakespeare que prengui mostra de Rosa M. Martínez Ascaso, que l'any passat va publicar Shakespeare i la natura. Inspiració i simbolisme. Rosa M. Martínez, shakesperiana de vocació i bibliotecària de formació, ha reunit més 2.000 volums sobre Shakespeare i va pensar que bé podria escriure'n qualque cosa. La seva passió va néixer als 14 anys, quan son pare li va regalar Treballs d'amor perduts, una comèdia de contingut filosòfic, plena de jocs lingüístics. Així ho explica a l'entrevista que li va fer Ada Castells al suplement de cultura de l'Avui de dia 9 de maig. De llavors ençà, Rosa M. és una enamorada de Shakespeare i en destaca l'ambigüitat, un tret dels clàssics, i l'aspecte ludolingüístic, molt actual.
Shakespeare i la natura, un bon títol per submergir-se en el món shakespearià, esta dividit en nou capítols tan suggestius com:
Shakespeare i la natura, un bon títol per submergir-se en el món shakespearià, esta dividit en nou capítols tan suggestius com:
1. La Natura, desena musa de Shakespeare
2. Espectacularitat lingüística
3. Fenòmens sobrenaturals
4. El somriure i la rialla
5. Flora i fauna
6. Cromatisme amorós
7. Ordre i caos
8. Tànatos
9. Identificació de Shakespeare amb la Natura
Que en gaudiu.
Shakespeare |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Presentació
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
Menú
Cerca
Calendari
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Recentment
- Bubotes de Toni Mus: poder, memòria i imaginari a la Mallorca del 36
- El dret a la llibertat
- Mai no és un fet casual que "l'autoritat competent" et demani, o t'ordeni, canviar de llengua.
- No a la imposició de la llengua castellana
- El raïm de la ira, de John Ford
- El mètode Williams!
- Esport, agonia i estimació
- Així ens volen veure, com uns torturadors
- La realitat i el miratge
- "Invasors" que desvien camins
- L'estupidesa de la línia editorial de l'Ara
- Tots som Pablo Hasél
- Els exilis
- Populisme i xarxes socials
- 26 millones de hijos de puta
Categories
- Acudits [29]
- Albert Sánchez Piñol [7]
- Ànsia de posteritat [9]
- Blogs [20]
- Cinema [32]
- Citacions [15]
- Còmics [1]
- Diari de lectures [8]
- Dietari [19]
- Economia [1]
- Educació [16]
- Excursions [2]
- Fotografies [26]
- Fragments [9]
- General [50]
- Història [7]
- Immigració [4]
- Joc i identitat [12]
- Literatura [75]
- Llengua [22]
- Mitologia [7]
- Música [7]
- Novel·la [23]
- Opinió [32]
- Petits relats [7]
- Poesia [20]
- Premsa [11]
- Shakespeare [38]
- Televisió [7]
- Viatges [11]
- Vídeos [22]
Els meus enllaços
Blogs
- 80 grams
- Abloccedari Joan Brossa
- Amu Daria
- Anotacions rizomàtiques
- Antaviana
- Anticànons
- Ara plou
- Aristòcrata i obrer
- Azar objetivo
- B de llibre
- Biblioaprenent
- Bloc d'en Francesc Puigcarbó
- Bloc de l'escriptor convidat
- Bloc de Lletres
- Blocs de Letres
- Blog de'n Valentí Torrà
- Bloguejat
- Castell de cartes
- Clàssics i joves
- Comicat
- Coses de l'escola (i a vegades meves)
- Cupressus sempervirens
- De casa al club
- De tard en tard
- Depasseig
- Diari d'un llibre vell
- Distopies
- Eines de llengua
- El basar de les espècies
- El bloc dels viatges
- El blog de Gabriel Bibiloni
- El blog del senyor Boix. L'hora del lector
- El Llibreter
- El pèndol de petites oscil·lacions
- El racó dels gomets
- El tronc i les cendres
- El violinista celest
- Els llibres de Proa Premià
- Els llibres del celler
- Encara queden les paraules
- Entrellum
- És l’hora d’hissar els somnis...
- És quan dormo que hi vaig clar
- Escrits
- Escriviure
- Espai de llibres
- Estret de Bering
- Fèlix
- Filant prim
- Flaneuse
- Flux
- Fotolog
- Frannia
- Gamoia
- Gran tour
- Haikus
- Haikus
- Hic et nunc
- Joan Perelló
- Jordi Romero: els llibres que he llegit
- Kpitana64
- L'efecte Jauss 2.0
- L'habitació grisa
- L'illa dels llibres
- La cantina dels encants
- La cuca al cau
- La nit de la iguana
- La panxa del bou
- La paraula nostra
- La paraula vola
- La ruda
- La ventada dels dies
- laie CCCB
- Lectures de l'Espolsada
- Letters, words and poetry
- Llegeixes o enriqueixes
- Llegeixes o que?!
- Llegir de nit
- Llegit
- Llibres i més llibres
- Llibres llegits i per llegir
- Llibrògafs
- Lluís Vilarrasa. Libres i pel·lícules
- llunÀtic
- Maite Salord
- Malerudeveure't
- Martí58
- Mateu "Xurí" bloc d'un glosador
- Melcior Comes
- Menjar blanc
- Meo Quidem Animo
- Més content que un gínjol
- Món de llibres
- Mots emblocats
- Nau Argos
- Nausica
- No em diguis que és un somni
- Notes de lletres
- Ofici de lector
- oi?
- Pensaments significants
- Petits Fragments
- Plagueta de Bord
- Plagueta de nit (Night-time notebook)
- Pocamandra
- Poemes des de l'Alguer
- Poeta per un dia
- Que el llegir no em faci perdre l'escriure
- Raons que rimen
- Reading at the moonlight
- Riell Bulevard
- Salms
- Saragatoga
- Secundària memòria
- Sega de mots
- Tens un racó dalt del món
- Terra de llibres
- Terricabras-Filosofia
- Tinta xinesa
- Tirant al cap
- Tumateix llibres, parlem de llibres
- Ucronies
- Ultralocàlia
- Versos que em fan absent
- Víctor Alexandre
- Who's there
Blogs internacionals
- Bibliosession 2.0
- Bookride
- Bookshelf
- De Rerum Natura
- El blog del futuro del libro
- Ler
- Libreros
- Luterceiro
- Orgia literária
- Pentimentum y arte
Literatura
Comentaris recents
- Balutxo: Ben d'acord. Les passes enrere delaten els qui prometien que no...
- Francesc: Fins que no ens comptem en un referèndum acordat, no ho...
- hassana: magradat molt el teu llibre perque si
- Josep: Llorenç, sóc fill i nét de mariners del Baix Vinalopó; el meu...
- FRANCESC: de fet no hi entenem de cap de les dues coses, però és més fàcil...
- Francesc: quina sorpresa, has tornat per parlar de probleme vells. ...
- Mireia: Llorenç , amb tot el respecte, no estic d'acord amb la teva...
- Jordi: Molt bo! Sí les contarelles populars s'imposen els finals...
- fatu: lai la. m´ha agradat molt el teu llibre.
- fatima: hola laila he llagit el teu llibre i m´h agradat molt anquara...