"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
Playbook
eliteratura | 11 Setembre, 2008 14:00
El millor retorn possible a l'escola.
Cal ser coherents, imaginatius, constants, pacients, alegres... i més.
"Perquè tot està per fer i tot és possible".
Via Po dos livros
Compartir:
La minorització dels lectors. Què llegeixen els qui no llegeixen...
eliteratura | 10 Setembre, 2008 14:00
Interessant debat a Librosfera en relació a ¿Qué leen los que no leen? El poder inmaterial de la literatura, la tradición literària i el hábito de leer.
A Padecer, y parecernos... es debat sobre una pressumpta superiotat moral dels lectors sobre els no lectors, encara que, així com estan les coses, potser caldria capgirar el debati interrogar-nos sobre el perquè de la minorització dels lectors.
Vegeu també Per a què serveix llegir
Compartir:
Mals pensaments
eliteratura | 09 Setembre, 2008 14:00
Compartir:
L'estiu a Mallorca
eliteratura | 08 Setembre, 2008 14:00
L'estiu a Mallorca, per als nadius, és un sopar etern. És així. Els tiberis nocturns, tardorencs, sovint desmesurats, a la fresca, s'encadenen a l'agenda vacacional sense deixar espai al descans. Pam amb olis, tramponades, berenars a la platja. Coques de tota mena, panades, cocarrois... I els pescadors que no volen quedar enrere: raors, llampugues, sorells, calamars. I també síndria, meló, raïm i gelat. Sort del setembre -mes plujós, que deia Guillem d'Efak - que dóna una mica de repòs al ventrell. Enguany, tanmateix, la calor no afluixa; i els sopars continuen, com si encara fóssim a darreries de juliol o a primeries d'agost. A Manacor, aquest xaloquer comença a ser insuportable. L'altre dia a les 5 de l'horabaixa, a part d'ombra, hi havia 32 graus. Les vacances s'haurien d'adequar a la calor, o la calor al treball. Desig una mica de pluja, una micoia de descans al cos i a la ment, que rebenti el cel amb una barrumbada tardorenca i fresca. Aigua que netegi l'ànima i el desig.
Compartir:
El noi del pijama de ratlles: la pel·lícula
eliteratura | 07 Setembre, 2008 08:00
Era previsible que un bestseller com El noi del pijama de ratlles tingués una versió cinematogràfica. La gràcia de la novel·leta, però, es sustentava en la innocència dels infants; en una visió del món basada, en certa manera, en la ignorància, i exempta de mala fe. Al meu entendre, és impossible passar pel sedàs de la càmera aquest sentiment infantil i pronostic, doncs, el fracàs artístic del film.
Compartir:
Desvirtualització catosfèrica
eliteratura | 05 Setembre, 2008 14:00
Compartir:
Literatura, política, cinema i religió
eliteratura | 04 Setembre, 2008 14:00
No he llegit, encara, Les Cròniques de Nàrnia, però diu Teixidor que l'obra de C.S. Lewis és una al·legoria cristiana que compta amb el suport d'un fotimer d'esglésies als Estats Units. De fet, les versions cinematogràfiques han estat produïdes per un devot magnat republicà, Philip Anschutz, associat a Disney.
De La matèria obscura, n'he llegit les dues primeres novel·les i devers cent pàgines de la tercera. La trilogia de Pullman no és precisament una al·legoria cristiana, sinó més aviat el contrari. Hi ha una crítica ferotge i directa a l'església i a l'autoritarisme. La crítica a l'església queda molt desdibuixada en el film estrenat per Nadal de l'any passat sota el títol de The golden compass. De fet, es perd bona part de l'essència de la primera novel·la de Pullman. S'hi obvia, doncs, la crítica a l'església, a la concepció del pecat, etc. Tot queda molt descafeïnat, i no crec pas que hi puguin posar remei en una segona part. La manipulació a què ha estat sotmesa la novel·la s'explica molt probablement pel tarannà religiós que predomina als Estats Units. Així, doncs, un atac a la religió hauria suposat el fracàs econòmic d'un film concebut sobretot per a un públic familiar. Això, habitualment, és mal d'entendre des d'Europa, on tradicionalment el fet religiós pertany més aviat a la vida privada de les persones. Als Estats Units, en canvi, des del temps immemorials hi ha una vinculació molt forta entre religió i vida pública. I fins i tot entre religió i política.
Aquestes disquisicions político-religioses han ocupat part de les meves lectures d'aquest estiu (vaig trobar, casualment, El planeta americano , editat el 1995, però encara recomanable, i també discutible, en molts aspectes; sobretot el capítol dedicat a la por als Estats Units). Llavors, enmig de la batalla presidencial als Estats Units, sorgeix un personatge com Sarah Palin, canditada republicana a la vice-presidència. Aquesta dona de 44 anys, governadora d'Alaska, com si hagués sorgit d'una novel·la o un culebrot, ho té tot: guanyadora de concursos de bellesa, creient, mare de cinc fills, opositora al matrimoni homosexual, anti-abortista, membre de l'Associació Nacional del Rifle, partidària d'ensenyar el creacionisme a les escoles... Per tenir, fins i tot té una filla de 17 anys, fadrina i embarassada (no problem: es casarà amb el pare de la criatura).
No m'agrada aquesta obsessió per la vida privada, però ja que són els propis polítics americans que en fan ostentació, no hi ha dubte que aquesta dona podria inspirar una novel·la sucosa, portada després al cinema: això sí, edulcorant les parts més sensibles perquè, com en el cas de The golden compass, no ferís la sensibilitat de les famílies.
Que Déu beneeixi Amèrica i la resta del planeta. Ens farà falta si McCain guanya les eleccions.
Compartir:
Presentació de "La Catosfera literària 08" a Mallorca
eliteratura | 03 Setembre, 2008 14:00