eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

La biblioteca secreta

eliteratura | 22 Setembre, 2008 14:00

Un prestatge per a llibres prohibits? L'antítesi de "Biblioteca de noche". Llegeix el que vulguis.

Imatge via Bookshelf i també The King Libray Public Art Collection

La catosfera literària, entre els més venuts a la llibreria Embat de Palma

eliteratura | 21 Setembre, 2008 16:00

En això dels comentaris als posts hi ha de tot. De vegades són tan poc encertats que me fa peresa contestar-los. L'altra dia, sense anar més lluny, me'n van deixar un que qüestionava de ple la literatura que es fa a internet, "una excusa per a <publicar> i encobrir obres mediocres que, d'una altra manera, mai es publicarien". El vaig moderar, i a fer punyetes. Avui, però, me n'he recordat en veure la llista de més venuts a la llibreria Embat de Palma en l'apartat de no ficció (vegeu Presència núm. 1908, del 19 al 25 de setembre de 2008).
Qualque cosa deu tenir l'antologia de "La catosfera literària 08" per estar entre els més venuts. Ja sé que això no vol dir res; és a dir, que no és garantia de qualitat. Però pensar que la literatura tradicional és millor, "no mediocre", pel simple fet d'estar pensada per ser publicada mitjançant el procediment tradicional és, com a mínim, ingenu.
Pens, doncs, que "La catosfera literària" està entre els més venuts perquè ha despertat interès. Perquè a internet, a la blogosfera catalana, passen coses tant o més interessants que al món editorial tradicional. Vol dir, per tant, que qualque cosa es mou més enllà de la lletra impresa. I Edicions Cossetània se n'ha fet ressò.
I la gent té dret a saber què és.
Per si qualcú ho dubta, que agafi l'antologia i hi faci un repassó. D'entre els primers posts publicats, us recoman aquesta petita joia titulada "Osh: l'obertura Larsen ". I ja me direu coses.

Europa nega (sic) la persecució del català

eliteratura | 19 Setembre, 2008 14:00

Tot i ser divendres, avui m'he aixecat de mala lluna. N'hi ha que estan tot cofois perquè Europa ve a dir que els catalans no som uns genocides, que no atacam la llengua espanyola, sinó que el sistema implantat és modèlic precisament per això, perquè en espanyol hom pot anar a lloure pels Països Catalans, sense cap problema, però no al contrari; és a dir, que no hi podem anar en la llengua originària d'aquesta terra que és la catalana.
Això, tanmateix, són minúcies. Poden estar satisfets perquè l'inMundo i Losantos no tenen raó. Me llev un pes de sobre, quin alè.
Europa constata que els perseguits no són perseguidors, que la víctima no és culpable, que podem anar a dormir tranquils, a esperar que el procés de substitució arribi a la fi.
Llavors, potser, qualcú aixecarà la veu a Brussel·les i reconeixerà l'error. Ja no hi haurà res a pelar.

L'ultim patriarca: simplement Mimoun

eliteratura | 18 Setembre, 2008 14:00

Fa uns quants dies que vaig començar la segona lectura de la novel·la de Najat El Hachmi L'últim patriarca. Me balla pel cap el primer paràgraf; el rellegesc, concretament el final de la primera oració: "i que nosaltres anomenarem, simplement, Mimoun".

Una declaració d'intencions per part de la narradora: el darrer patriarca -en podríem dir directament "tirà"- simplement és Mimoun. Com si ens volgués dir: tanmateix no li tingueu gaire consideració, a aquest ninot.
També es fa eco del famós "Digueu-me Ismael", si bé en rebaixa les espectatives. En certa manera, el degrada. No, Mimoun no és com Ismael. Simplement és un boig degenerat.
Sabem que ens trobam amb el darrer exemplar d'una llarga nissaga i que en coneixerem la vida, fil per randa, fins on arribi el coneixement popular i de la pròpia filla.

"Aquesta és la història de Mimoun, fill de Driouch, fill d'Allal, fill de Mohamed, fill de Mohand, fill de Bouziane, i que nosaltres anomenarem, simplement, Mimoun. És la seva història i la història de l'últim dels grans patriarques que formen la llarga cadena dels avantpassats de Driouch. Cadascun d'ells havia viscut, actuat i influït en la vida de tots els que els envoltaven amb la fermesa de les grans figures bíbliques".

Najat El Hachmi
L'últim patriarca
Editorial Planeta

L'ascensió del nazisme vista per un alemany decent

eliteratura | 17 Setembre, 2008 17:40

Encara que no era una llibreria hi vaig entrar perquè sabia que tenien llibres de segona mà. Moltes vegades, entre novel·les quasi indesxifrables i plenes de pols, en trobes qualcuna d'interessant a preu regalat. Un títol contundent com Historia de un alemán sempre crida l'atenció.
N'hi va haver prou amb llegir-ne un parell de fragments allà mateix: Sebastian Haffner va desterrar del meu comodí totes les lectures pendents.
Historia de un alemán t'absorbeix des del primer moment i no pots parar de llegir i reflexionar. Haffner, jove burgès, no va tenir altre opció que suportar l'ascensió del nazisme a la seva pàtria. La injustícia en grau superlatiu ho va envair tot; l'aire a Alemanya era irrespirable. Hitler l'havia capgirada. Haffner no tenia altre opció que exiliar-se i no caure en la temptació de col·laborar amb un règim totalitarista i inhumà. S'ofegava poc a poc i no podia replicar; va partir i es vaconvertir en un refugiat, en un ésser que ningú no desitja tenir al costat, un proscrit sospitós, una càrrega inútil: un emigrant.

"Los emigrantes representan una carga para cualquiera país y no es nada agradable sentir que uno molesta. Hay una gran diferencia entre llegar a un país como una especie de embajador, con un cometido y algo que aportar, y hacerlo como un perdedor en busca de un lugar donde refugiarse. Una gran diferencia".

Sebastian Haffner.
Història de un alemán.
Destino.

Agents promotors de la lectura

eliteratura | 16 Setembre, 2008 14:00

Perquè llegim el que llegim

El boca a boca. El més fiable, probablement. No hi ha res que pugui igualar l'entusiasme encomanadís dels lectors.

L'escola. Tot el que no funciona, ho hauria d'arranjar l'escola. Tal volta ajudaria una mica, en aquesta missió impossible, tornar als clàssics o fer una millor selecció de les lectures escolars. Imprescindible impulsar la lectura diària.

La família. Constitueix l'esglaó perdut de la lectura. Hi ha, literalment, temps per tot manco per a llegir.

El llibreter. Imprescindible tenir-ne un de confiança. En certs àmbits, és una figura en vies d'extinció.

La biblioteca. Peça fonamental en el passat, viu una època de canvi constant que obliga a redefinir-ne la funció. En general, la bona voluntat del bibliotecari topa amb la incomprensió dels polític de torn.

Webs i blogs. N'hi ha de boníssims, eficaços i sincers. Tenen en comú l'amor per la literatura. Circulen, també, autèntiques pífies.

La crítica. La valoració dels entesos pot inclinar la balança. En calen d'honestos.

Els premis. Sempre hi haurà qui llegeixi el llibre llorejat. N'hi ha, els més interessats, que promouen autors mediàtics, subespècie mal vista entre el gremi d'escriptors. Encara que molts premis serveixen per promocionar l'obra d'autors joves i fins i tot de consagrats.

La publicitat. Treballa a curt termini ja que, generalment, no promou la lectura sinó la compra d'un llibre determinat, generalment un bestseller.

Suplements de diaris. Cada cop, més magres i, això sí, amb molts colorins.

Programes radiofònics i televisius. Sovint, amb pocs mitjans i en horaris intempestius. Tot i això, n'hi ha de prou dignes.

El cinema. Una novel·la portada al cinema és una bomba. Des del punt de vista de les vendes, millor que els premis, la crítica i la publicitat junts. De vegades, però, és a la inversa: és el film que s'aprofita del ressò del llibre i, normalment, no assoleix les expectatives ni de lluny.

Els llibres en català a les llibreries

eliteratura | 15 Setembre, 2008 14:00

N'hi ha menys
(Sovint) més cars
(Sovint) més mal editats

"Entro en una cèntrica llibreria de Barcelona, divago una mica i passo a la primera part de la meva crònica: la quantitativa. Tothom sap que, en qualsevol llibreria de Catalunya, hi ha molts més llibres i més superfície en castellà que en català. Com quantificar-ho, però? De seguit trobo la manera. Els llibres que se suposa que tindran venda, a part de ser a les taules i els prestatges, estan disposats en piles a terra."

(...)

"Que ningú no interpreti aquestes dades com una crítica a les editorials ni a les llibreries. Uns i altres fan el que poden. I el que passa quan un client entra en una llibreria és el producte d’un fet que no es pot obviar: la indústria editorial castellana té un públic potencial de 400 milions de persones, mentre la indústria catalana en té 10 milions, que, alhora, formen part dels altres 400 perquè consumeixen llibres en castellà."

Sèrie de reportatges de Francesc Puigpelat a l'Avui sobre l'ús social del català.

L'excepció.

El biblioburro: biblioteca rural ambulant

eliteratura | 12 Setembre, 2008 14:00

L'accés als llibres no sempre és fàcil. El vídeo d'ahir il·lustrava, amb un toc d'humor, la dificultat amb què ens trobem a Occident per acostar la lectura als infants. A d'altres llocs, en canvi, els problemes venen marcats per l'escassesa.
I encara que el debat sempre és benvingut i l'hàbit lector no ens fa moralment superiors, experiències com la del biblioburro ens haurien de fer replantejar moltes coses.

Via: No sólo libros.

Vegeu també: vídeo a you Tube.

Presentació

Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...

Menú

Cerca

Calendari

«	Març 2026					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31

eLiteratura

La biblioteca secreta

La catosfera literària, entre els més venuts a la llibreria Embat de Palma

Europa nega (sic) la persecució del català

L'ultim patriarca: simplement Mimoun

L'ascensió del nazisme vista per un alemany decent

Agents promotors de la lectura

Els llibres en català a les llibreries

El biblioburro: biblioteca rural ambulant

Presentació

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Blogs

Blogs internacionals

Literatura

Comentaris recents

Subscripció