eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

L'espanyolisme cosmopolita d'El País

eliteratura | 08 Juny, 2008 14:00

Constatar la importància d'una llengua amb paràmetres purament quantitatius i anticientífics és una pràctica habitual a Espanya, un país ranci que intenta revifar velles glòries colonialistes a cop de reportatge cosmopolita. Hom insta a enorgullir-se de l'augment del nombre de parlants, com si la comunicació fos una batalla numèrica de la qual es desprengués la superioritat de l'espanyol.

Ricardo M. de Rituerto, corresponsal d'El País a Brussel·les, signava aquest dissabte el reportatge "Cervantes pone una pica en Flandes. Rituerto afirma, en relació a l'espanyol, que "es incuestionable que esta lengua goza de un vigor que para sí quisieran otras, empezando por el francés y el alemán". Aquests tipus de reportatges, doncs, formen part del nacionalisme desacomplexat que practica aquest diari.

L'espanyolisme d'El País es basa en les bones formes, en el creixement "natural" de la llengua espanyola, la qual gaudeix d'una "imparable expansión". Tot i aquesta efervescència lingüística, es lamenten que la llengua espanyola és bandejada per les institucions europees —on manca "un reconocimiento político de la lengua española— en favor de l'anglès, el francès i l'alemany. És la seva manera de veure Europa. No es plantegen el vell continent com un espai comú, sinó com un espai de lluita en el qual Espanya lliura "su particular batalla europea".