eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Josep Pla. El Rellotger de Creixells: els morts no parlen (el rastre d'un assassí)

eliteratura | 18 Juny, 2008 14:00

El Rellotger de Creixells és una obra singular, curiosa, menuda, d'un centenar justet de pàgines en les quals Josep Pla segueix la petja d'un bandoler que assolà el Terraprim d'Empordà a darreries del segle XIX. El cas, però, és que el resultat

de la recerca és més aviat magre des del punt de vista detectivesc, però literàriament molt sucós.
L'ombra del Rellotger de Creixells s'ha perdut en la foscor de la història. Ningú, pràcticament, no en sabia res quan Pla es decidí a posar per escrit les malifetes d'aquest personatge empordanès, llevat que fou rellotger i que gaudia, en gran mesura, de la confiança del veïnatge. Freqüentava, amb tota certesa, les cases benestants de la comarca, on el convidaven a les vetllades per jugar a tresillo. A tothom li vingué de nou, almanco aparentment, quan el sentenciaren a morir garrotat. Encara que, segons explica Pla, tenia el bandoler nombrosos informadors (lloques¹, en deien) que el posaven al corrent de les transaccions mercantils efectuades a la ruralia. N'hi havia, doncs, que sí que en sabien qualque cosa, si bé se'n guardaren com de caure, de dir res. Coneixem, això sí, els mètodes que emprava l'enginyós lladregot i assassí per introduir-se a les masies: la disfressa, preferiblement clerical, que li obria les portes sense cap dificultat. I gairebé res més, llevat de qualque anècdota poc fiable.
Tanmateix, hi ha en l'obra un interès afegit que neix de la ploma de Pla, que sap contextualitzar en gran manera la història del rellotger. El bandidatge fou possible, segons ell, per mor del buit d'autoritat en què es trobava immers el país en aquella època. Un cop es restableix l'ordre -restauració de la monarquia borbònica després d'un període llarg d'anarquia- el rellotger és detingut, jutjat, condemnat i mort. Un procés, als ulls de Pla, net i efectiu. Impecable. Podem llegir, doncs, El Rellotger de Creixells, com un petit estudi sobre el mal, de com s'exercí en un temps i un país, determinant quines circumstàncies el feren possible i en quina intensitat. Admet Pla que no és capaç d'envestir el tema de la criminalitat "en termes absoluts i decisius". Creu que, simplificant al màxim, hi ha "dues classes de criminals: els que ho són perquè la naturalesa els hi portà de manera indefectible i clara, i els que hi van perquè el medi social -o sigui el polític- els dóna una determinada situació que creuen d'impunitat".
Reduint més encara, podríem parlar -i això és molt actual- de «monstres» i d'«oportunistes». El Rellotger, segons Pla, participava de les dues condicions. Som del parer que, en general, i per sort, abunden més els oportunistes que no pas els monstres; és a dir, els perpetradors del mal pel mal. La resta només és qüestió d'habilitat. Certament, el Rellotger fou hàbil. En cas contrari, tot i l'anarquia, no s'explicaria la perdurabilitat de l'acció criminal del bandoler.
Pla no s'esglaia del final del Rellotger. Era, en certa manera, un final cantat. S'entén que Josep Pla era partidari de la pena capital, amb una particularitat: que els reus fossin assistits espiritualment per la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist². D'aquesta forma, se suposa, sempre hi havia possibilitat de penediment i, per tant, de salvació, no pas terrenal sinó eterna. Trist consol, al meu entendre, per als condemnats, que ja l'havien feta.

1. "Persona que encobreix o ajuda un lladre o criminal", segons l'Alcover Moll.
2. Vegeu: Joan de Déu Domènech. L'espectacle de la pena de mort. La Campana, 2007.

Vegeu també:

Els morts no parlen, segons el bandoler.

L'excusa del rellotger.