eLiteratura

Intuïa que el brau, separat de la resta de bestiar i amb un posat poderós i esquiu, qualque cosa devia tenir de diferent.  Les vaques, res; ja es veia bé que eren femenines. A més, totes tenien nom: Pastora era el més comú. Però fins i tot n'hi havia que tenien nom d'estrelles del cinema -artistes, en deien. Així, et podies trobar perfectament amb una Gilda o una Rebeca. Tanmateix, en sentir parlar el pare i l'oncle que si aquella vedella això i que si aquell vedell allò, mentre desfilaven pel caminot cap al bouer, tenia la sensació que es perdia qualque cosa. El sexe, en aquell temps, era obscur i indefinit.
Va resoldre demanar al pare de quina manera ho coneixien, si era vedell o vedella.
I ell li va contestar:
-I tu, com ho coneixes si és un fillet o una filleta?
L'infant no ho va dubtar gens, i va dir rialler a son pare:
-Per la cara!
El pare, alleujat, va tancar la qüestió de manera contundent:
-Idò, això és ben igual.
De llavors ençà aquell ninó, en veure passar la corrua de vedells i vedelles, bé que els mirava la cara, fent esforços per esbrinar si eren mascle o femella, sense mai arribar a conèixer si aquells animalons tendres esdevindrien un Tarzan o una Jane.