eLiteratura

Avui tenc mitja família al llit. La grip fa estralls. Passarem, quin remei, el diumenge a casa, entre cures i febrades, fent repòs. Voldria recordar on vaig llegir que això del repòs, la convalescència més aviat, avui dia s’ha perdut. El ritme de vida del segle XXI no està pensat per a reposar. Abans les malalties requerien una bona temporada de convalescència durant la qual la gent llegia. De manera que, si la malaltia no era greu, servia si més no per instruir-se.

John Ford, al seu esplèndid film Que verda era la meva vall (How Green Was My Valley) va retratar de manera admirable aquesta situació. Segons explica el seu biògraf Joseph McBride , el propi Ford va veure’s reclòs en l’adolescència per causa d’una llarga malaltia. Experiència evocada, doncs, al film esmentat i que, continua McBride,  pot arribar a trastornar el desenvolupament normal d'un adolescent, adquirint una sensibilitat i maduresa impossibles d'assolir en condicions normals. L'alter ego fordià, el jovenet Huw Morgan, llegia acostat a la finestra "L'illa del tresor", "La vida del doctor Samuel Johnson", "Els papers pòstums del club Pickwick"...  Jo mateix record haver llegit molt durant diverses convalescències.

Déu ens guard d'estar malalts. Però hauríem de ser capaços de recrear les condicions propícies per a què, gràcies a la lectura, els adolescents  adquirissin la sensibilitat i maduresa que Ford pregonava.