Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Fidelitat

eliteratura | 04 Febrer, 2008 23:15

Hi ha llibres amb els quals estableixes una relació íntima, ja sigui pel contingut, ja sigui per l'extensió. Un llibre breu però intens deixa una empremta difícil d'esborrar. A més, gràcies a la brevetat, el podem rellegir amb assiduïtat i recrear-nos-hi tant com vulguem.

Les obres extenses, en canvi, requereixen un altre sistema. Jo, finalment, he optat per les anotacions en el propi llibre, indicant-hi a la primera pàgina on podré localitzar aquells fragments els quals vaig considerar imprescindibles. D'aquesta forma, en escollir el llibre de la prestatgeria, només he de cercar les pàgines indicades i gaudir del plaer de la relectura. Si una obra és realment interessant, en pot arribar a tenir moltes d'anotacions! Cal, doncs, ser caut, i escollir just els fragments essencials.  En cas contrari, les notes es trepitgen unes amb les altres, formant un galimaties sense ordre ni concert.

Tanmateix, hi ha un tercer cas: què succeeix quan rellegim sovint una obra extensa? Aviat les notes es supeHamletrposen. Amb cada relectura, es van omplint els marges, s'intensifiquen els subratllats, es reprodueixen les anotacions, desapareixen els espais en blanc. El llibre es converteix en una mena de relíquia de la qual, per obra i gràcia de les anotacions, es pot establir la història de la lectura d'aquell volum en concret. Tenc un Hamlet del 86 -comprat el 89 en una llibreria de segona mà que, cada cop que el rellegeixo, en puc recordar les lectures anteriors. Fins i tot moments concrets en què vaig llegir-lo, estat físic i psicològic. Aquest llibre, doncs, té una història particular i intransferible que desapareixerà amb mi. És més, estic convençut que sí rellegís Hamlet amb un altre volum, cosa que només he fet parcialment, perdria part del bagatge literari i vital que aquesta obra m'ha aportat. De manera que, tot i que diverses vegades he estat temptat a comprar-me'n un altre, a darrera hora m'ha estat impossible ser-li infidel.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

Hivern

eliteratura | 04 Febrer, 2008 14:30

Fa un dia lleig, rúfol, impredictible, que acabarà en no-res, sense pena ni glòria. Un dia mediocre, brut i humit. Apareix, d'amagat, un rajolinet de sol, empegueïdor, rere el gris monòton del cel. Mitjan hivern. L'odiï. Ja no puc més. He de mester el solet d'abril, el despertar de la terra per sortir d'aquest ensopiment hivernenc. No sé com hi ha gent que pot viure mesos i mesos sense sol, sense la claror neta de la Mediterrània.
 
A la fi, el dia s'ha estirat. Si no fes vent, hauria estat agradós i tot. Tanmateix, els llençols estesos ho han agraït. En recollir-los, sent la tebior momentània del sol hivernenc -sobri, justet, agraït- que implora l'adveniment de la primavera.

General | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS