eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Portava ulleres i li agradaven els llibres

eliteratura | 23 Febrer, 2008 16:00

Justament me tocar a mi, ser jo, sentència poètico-identitària de Guillem d'Efak, manacorí nat a Guinea, que s'ha fet popular entre moltes d'altres. Guillem d'Efak va ser, així ho conten, un personatge extraordinari, la vida del qual, segons el seu particular biògraf, era millor que qualsevol novel·la. Actor, poeta, cantant. cambrer, guia turístic, miner, traductor... Guillem d'Efak era un home brillant que va voler viure la vida i no que la hi explicassin. Ara que pareix que la identitat digital ens du de corcoll, d'Efak va saber jugar com ningú amb la seva imatge sense cap necessitat de desdoblar-se a Internet (encara que mai no sabrem si avui dia n'hagués fet ús). L'ànima d'artista l'empenyia a enginyar històries. Talment ho explica Bartomeu Mestre, Balutxo : "Si inventava que havia anat a l'Àfrica a la recerca de sa mare, acabava explicant que havia sopat carn humana. La sorpresa o la incredulitat dels contertulians era rubricada amb una sentència més contundent: << I, sabeu quina animalada, el pitjor de tot és que crea addicció>>". Guillem d'Efak va modelar la seva imatge així com va voler. I havia molts Guillems. Ell va triar; en va saber.

D'altres, amb èxit aparent, van patir la manipulació de l'establisment cinematogràfic. Però d'Efak, com a gran actor que era, va crear-se diverses identitats sense perdre l'autenticitat que el caracteritzava. Així, d'entre un gran ventall de possibilitats, es definia bàsicament com a escriptor, però procurant "ser sobretot autèntic". Una autenticitat de la qual no va gaudir, per a desgràcia seva, Marilyn Monroe. Aquesta mítica actriu, segons conta el seu biògraf Donald Spoto, va sucumbir a la imatge que li van crear: "Va ser classificada com a estúpida, com a sexy i ximple. Volien encasellar-la, per vendre-la millor. Però ella no era estúpida. Gens. (...) En persona, sense el seu maquillatge, era molt senzilla: portava ulleres i li agradaven els llibres ". Tanmateix, Marilyn romandrà en l'imaginari popular com la dona fàcil i poc espavilada que retraten els seus films. Era bella, era un mite, un sex simbol que ho va tenir tot llevat de l'autenticitat. El que li sobrava a en Guillem, un mite més autèntic. De potada.

FAUNET
Negret de Guinea,
com una monea
aglapida a jaç.
Carns desxondidetes,
vergueta de llamp.
Agram arrelat
que mai no desnia.
Negret de Guinea,
ai negret melà!
Darrera les portes
qui sap què hi haurà.
Negret de Guinea,
a on tens les mans?
(Negret de Guinea,
qui et consolarà?)
Negret de Guinea,
passaforadí
que toca el garban.
Ocell
de cascavell
folrat de pell
de Guillem.
Negret de Guinea,
ai negret melà!
Negret de Guinea
qui et consolarà?

Guillem d'Efak

Bartomeu Mestre
Balada d'en Guillem d'Efak
Edicions Documenta Balear

Donald Spoto
Marilyn Monroe
Anagrama

Vegeu també aquest interessant post, La imatge de la dona, a Bloc de Lletres.