eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Mort entre les flors

eliteratura | 25 Febrer, 2008 15:00

Banda sonora del film

Tallant com un raor ben esmolat, Muerte entre las flores és un film dels recentment oscaritzats germans Coen (No es país para viejos ). Els diàlegs són directes, coents, feridors; i el protagonista, Tom, una mena de consigliere mafiós, astut i intel·ligentíssim, que rep pallisses a tort i a dret. De fet, me va recordar molt els detectius interpretats per Humphrey Bogart, punyents, solitaris, cínics, i en el fons -però molt en el fons- legals, sense arribar a embrutar-se les mans de sang.
Aquesta obra d'art de 1990, té moments en què destil·la veritable poesia: música i imatge entren en simbiosi, aconseguint escenes d'alt voltatge estètic (escenes del bosc, per exemple).
Si n'hagués de triar una escena, l'elecció, sens dubte difícil, seria -per la intensitat dels diàlegs i la culminació brillant- el segon encontre entre Tom i Verna, una femme fatale que s'interposa entre Tom i el seu amic Leo, el cap de banda mafiosa que governa la ciutat (les escenes amb el batle i el cap de policia també són antològiques)

L'escena transcorre a l'apartament de Verna.

Verna: Creus que jo puc matar a ningú? Au, Tom. Me pensava que me coneixies!

Tom: Ningú no coneix ningú. Almanco a fons.
Verna: T'equivoques. Si no, no series aquí.
Tom: En absolut, nena. Nomé he vingut a escoltar la teva versió de la història. Parlem del canalla de Rug, de com t'obligà a fe-ho i de com intentà extorsionar-te.
Verna: Sé que no has vingut per això.
Tom: I per a què he vingut?
Verna: Per la raó més vella del món.
Tom: Hi ha lloc millors que aquest per prendre una copa.
Verna: Per què no ho admets.
Tom: Admetre què?
Verna: Doncs que no t'agrada que vegi en Leo perquè estàs gelós. Admet que tens cor, encara que sigui petit i feble, i no recordes la darrera vegada que el vas fer servir.
Tom: Si arrib a saber que havíem de posar els nostres sentiments en paraules, hagués memoritzat el Cantar de Salomó.
Verna: Tal volta m'agrades per això, Tom. No havia conegut mai a ningú per a quí ser un fill de puta sigui una qüestió d'orgull, encara que qualque dia ho pagaràs a un preu molt alt.
Tom: D'acord, Verna. Però fins aleshores, engatem-nos.
Verna: Abans, fem una altra cosa (ella el besa i li lleva el capell).
Tom: Sí, bona idea.

Un altre director ho hauria resolt amb una escena amb un plànol del llit; potser amb un nu. Però no. Immediatament després de la darrera frase, la càmera enfoca les cortines, la finestra és oberta i entra una brisa suau; música de fons. Comença una altra escena. Genial. Vegeu-la, si us plau.