Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Els límits de la inhumanitat són insondables

eliteratura | 11 Març, 2008 15:00

Quasi sense témer-me’n –el cafè reposa, fred, sobre la tauleta de marbre, rere el llibre-, m’enfons cada cop més en l’infern literari del gulag i la dictadura soviètica. Encara no he acabat de llegir aquesta obra tan personal, peculiaríssima, que és Koba el Temible , però me veig forçat a parlar-ne.

Vaig començar amb La batalla de Walter Stamm , un llibre de mort i supervivència el qual manté, encara que minsa, una porta oberta a l’esperança. Per a Martin Amis, fins ara, no hi ha remissió possible. Koba el Temible no deixa de colpejar-te pàgina rere pàgina, atrocitat rere atrocitat. Impossible no arribar a la conclusió –certa, sens dubte– que totes les dictadures s’assemblen, sigui quin sigui l’ideari que les inspira, encara que per a alguns sigui mal d’encobeir.

El règim comunista implantat a la Unió Soviètica va néixer mort. Des de llavors els bolxevics es van dedicar a negar-ne l’avortament. El sistema soviètic pretenia validar-se a si mateix. La teoria –la mentida (estadístiques, censos, noticiaris) elevada a la màxima expressió– passava per damunt de tot: la fam, la mort i la criminalitat més infame de la història. Tal volta hi ha una excusa raonable –qui parla és Martin Amis– per creure en la versió estalinista: que la veritat era totalment increïble. De vegades és més fàcil creure's la mentida que no pas en la veritat.

(continuarà)

 

Escoltau això. Hi ha qui, en lloc de negar-lo, posà música al  patiment.

Messiaen: Quartet per a la fi dels temps
 
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS