eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Bookcrossing: llibres lliures?

eliteratura | 19 Març, 2008 15:00

El fenomen del bookcrossing, segons Wikipedia, va néixer l'any 2001 i té mig milió de membres registrats. Hi ha un punt de l'ideari del bookcrossing el qual no veig gaire clar. Es tracta del terme "alliberament" -que forma part del famós triangle en què es sustenta aquesta pràctica (read, registrer and release: llegir, registrar i alliberar)- el qual me pareix, com a mínim, equívoc. Els llibres són lliures per definició. Si no hi ha censura prèvia, clar. Pel que he llegit, no és el cas dels milers de llibres presumptament alliberats i dels quals, tanmateix, d'un 80% no se n'ha tornat a saber res.

Potser bookcrossers destacats, aprofitant els Jocs Olímpics de Pequín, partiran a alliberar llibres a la Xina. Tal volta, amb l'avinentesa, cada estat participant -els democràtics, s'entén- podria fer una bona donació de llibres, aprofitant el viatges dels esportistes seleccionats. Seria una bona iniciativa. Ja ho diu la sentència: mens sana in corpore sano. A la Xina, i a d'altres llocs com al Tibet , això no és possible per causa de la censura i la manca de llibertats. Cada any, l'American Library Association (ALA) -són bibliotecaris, no llibreters- dedica una setmana a la censura. És a dir, a recordar els llibres que han estat censurats o prohibits. La Banned Books Week és igual de romàntica que la pràctica del bookcrossing, però més expeditiva. I, en definitiva, més útil. De manera que, encara que no li desig cap mal, podríem prescindir perfectament del bookcrossing, però és imprescindible que qualcú ens recordi amb regularitat que la censura és encara una pràctica vigent.

Llegir no és suficient; és imprescindible poder triar què llegim. Per això la UNESCO té un manifest a favor de les biblioteques públiques, les quals han de tenir accés lliure i gratuït. A més, el fons bibliogràfic de les biblioteques públiques no pot d'estar subjecte a cap tipus de "censura ideològica, política o religiosa, ni a pressions comercials". És trist constatar que molts cops no valoram la llibertat fins que no la perdem, parcialment o total (és impossible, per exemple, viure lliurement en català i molta gent no se n'ha temut; o no se n'han volgut témer).

La censura, un atac directe a la llibertat, s'ha centrat des de sempre en tres aspectes: la política, el sexe i la religió. En règims dictatorials, la censura és explícita, clara i llampant. Com en temps de Franco. En un règim més o manco democràtic, la censura pren camins tortuosos, més subtils (censura TV3) Són els visionariofonamentalistes -autèntics censors- que ens volen salvar de no se sap ben bé què.