"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 31 Març, 2008 14:00
Fi de les vacances. Aquest blog deixa d'emetre en diferit. Ahir, amb la meva família, vam tornar a Manacor. Deixar
Menorca és una sensació agredolça. Quan arribam a l'aeroport de Maó només fris de ser a ca nostra. Però el trànsit és imprescindible. Agaf el bloc de notes un cop passat el control de seguretat. Avui no ha calgut treure's la camisa del néixer. Ni corretja ni sabates. Això no funciona mai igual! El guarda de seguretat porta guants negres, per si t'han de registrar. Les dones els porten blancs. Per què són tan asèptics avui dia, els aeroports? Tenc present haver esperat familiars a peu de pista, fa una trentena d'anys. Allò sí que eren aeroports, i no això d'ara que tot és mecànic i plasticós. Demanes un cafè -tota la vida un cafè havia estat un cafè, i punt- i et demanen: un cafè tot sol? I tu dius: sí, un cafè. Llavors et serveixen un tassonet derivat del petroli -supòs que això en justifica el preu- que conté un líquid amb gust de qualsevol cosa llevat de cafè. No sé si hi afegeixen res o no, però de cafè només en té el nom.
Així, arribes a la conclusió que avui dia un aeroport és com un hospital amb glamour. Les botigues són molt cares, de disseny. Ara han remodelat el de Menorca i deuen haver de costejar l'obrada. (Entr a la pàgina d'AENA: Gobierno de España. Ministerio de Fomento. Sí, aquell on comanda la famosa Magdalena Álvarez. Però no en puc veure el plànols, ni de l'aeroport de Maó ni d'enlloc. Resulta que, entre d'altres requeriments, has de tenir instal·lat l'Internet Explorer; és a dir, amb el Firefox no hi ha res a pelar.) Si es retarda el teu vol, tens tres opcions: comprar-te un panet fastigós (ma mare en diria tirós) amb gust de plàstic, passar una mica l'estona a la tenda fashion (hi veig perfum i tabac) o anar al quiosc a espassar-te la gana tot mirant el llom dels bestsellers. Els títols són magres magres. De vegades, entre els de butxaca hi ha qualque cosa interessant. Dels llibres, però, el que no varia és el cost, per obra i gràcia del preu únic. Si comparam amb la resta de productes que venen, doncs, arribam a la conclusió que els llibres, amb diferència, són la mercaderia més assequible dels establiments aeroportuaris.
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
| « | Març 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||