eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Setmana Santa: el patiment com a forma de vida?

eliteratura | 20 Març, 2008 15:00

Començ avui les vacances de Setmana Santa. A TV3 ja anuncien Ben-Hur. Per Pasqua, pel·lícules de romans! Tenguin a veure o no amb Jesús. Ben-Hur és la primera pel·lícula que vaig veure al cinema. Tenia devers 5 anyets i vaig haver de sortir-ne. Un cosí va acompanyar-me a casa. Me feia por, tant de patiment. Aquell pobre home, Messala, capolat -impressionant escena- en passar-li per damunt la quadriga...

Deu ser per això que l'emeten per Pasqua. Perquè hi ha patiment; i romans, és clar. No he entès mai l'essència del cristianisme. El patiment com a forma de redempció. Patir, morir, per salvar-nos: De qui? De què? Per al cristianisme, i per a la majoria de religions, és inconcebible el supòsit que la vida no tengui altre sentit que viure-la. Des d'aquesta perspectiva, l'existència pot parèixer injusta, precisament per absurda.

En arribar al món no hi ha un manual vàlid homologat que ens expliqui què n'hem de fer, de la nostra existència. La vida no té més sentit que el que nosaltres vulguem atribuir-li. Som nosaltres, animals dotats d'autoconsciència (almanco alguns), que tenim la necessitat de donar-n'hi. Llavors l'únic sentit que jo puc trobar-hi és la recerca de la felicitat, l'autorealització . La felicitat com a forma de vida (lloable objectiu: molt bo de dir, però de difícil compliment).

Cadascú, però, ha de trobar el seu camí, que és únic i intransferible. Les respostes són múltiples i complexes. No sempre encertades. De vegades fan mal. Però per sobre de tot cal que prevalgui la llibertat.

(Segueix)