eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Cyrano de Bergerac. Pèrfid amor

eliteratura | 05 Març, 2008 15:00

L'altra dia quasi vaig plorar d'emoció, i no som de llàgrima fàcil, al final de la pel·lícula Cyrano cyrano

de Bergerac. Sempre me passa el mateix amb aquesta història d'amor impossible d'assaborir. Cyrano morí amb orgull però trist. Va ser ferit de mort quan el seu amor, després d'anys d'estimar en silenci, podia ser correspost. Només per un instant va tastar la glòria de ser estimat: un sentiment pur que apuntava directament al cor, un amor platònic que la bella Rosaura només va ser capaç de descobrir en última instància. Massa tard.
El drama de Cyrano és mal d'encobeir. El genial espadatxí i literat juga amb foc, perquè sap cert que el seu amor mai no serà correspost. No és la bellesa de l'ànima el que cobeja Rosaura, sinó la bellesa física. És vera que un cop enamorada de Cristià, vol que la festegi amb versos delicats i enginyosos, però la flama s'ha encès per mor de la beltat exterior. Cyrano ho sap i per això és conscient que no té cap possibilitat. Només li resta una carta per jugar: enamorar-la amb la poesia servint-se de Cristià, jovenet fatxenda i, en el fons, bon al·lotó, el qual morirà mig enganyat. Gran dilema, doncs, ens planteja aquesta obra. Què és millor? Conèixer la veritat, encara que amarga, o creure, com Cristià, una mentida pietosa?
Aquesta obra d'Edmond Rostand, bellament traduïda al català per Xavier Bru Sala per encàrrec de Josep Maria Flotats, recrea el mite de la bella i la bèstia. Cyrano està dotat d'una sensibilitat poètica extraordinària, mes la deformitat física no li permet aconseguir l'estima de la dona per la qual moriria, per la qual és capaç de patir fins a límits inhumans. En canvi, Cristià ho té tot de cara: és bell encara que no gaire llest. Enamorat i correspost per la també bella Rosaura, se'n du un bon ensurt quan s'adona que el físic no és suficient per a la seva enamorada. És així que s'avé al joc pèrfid de Cyrano: l'estrafet hi posarà l'anima i ell, el rostre. Quan s'adona dels inconvenients de l'engany, és massa tard. No pot renunciar a l'amor, encara que té el dubte, terrible, de si és ell realment l'elegit.

Cyrano de Bergerac
Edmond Rostand
Proa Butxaca