Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Si ara dius que m'estimes, et creuré: viuré el moment

eliteratura | 14 Maig, 2008 14:00

Jo tenia una plantació a l'Àfrica, al peu de la Serra de Ngong.
Karen Blixen (Isak Dinesen): Memòries d'Àfrica

 

 

 

Durant anys he recordat una escena d'Out of Africa en què Meryl Streep -no l'he vista mai tan bella com en aquest film- i Robert Reford -atractiu com sempre- protagonitzen un romanç en un safari enmig de la sabana, de nit, en un ambient que més aviat pareix un jardí exòtic que no pas el cor d'Àfrica: música, un bon sopar, vi blanc, les estrelles... Ella, per passar la vetlada, inventa una història d'una jove danesa que naufragà davant el Marroc, però aquesta nit no l'acaba, la història, sinó que s'aixeca i es dirigeix a la tenda. Ell la segueix i li diu que desitja besar-la. Ella accepta i, entre les ombres, li diu:

 "Si ara me dius qualque cosa, et creuré".

La interpretació podria ser: si ara, en aquest moment concret, donades les circumstàncies, me dius que m'estimes, et creuré. O: digues que m'estimes i et creuré, demà serà un altre dia.

I el més fotut de tot és que jo me pensava que era això el que li havia dit: si ara me dius que m'estimes, et creuré. Però diumenge vaig sortir del dubte en veure de nou el film, després de molts d'anys. En cap moment no surten aquestes paraules dels llavis de Meryl Streep. Llavors he estat jo que durant tot aquest temps m'he enganyat pensant-ho! Quines males passades que té la memòria! O el subconscient. Però la qüestió és: què li va prometre Robert Reford aquella nit?

 

Cinema | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

Lectura i televisió: per què els anglesos llegeixen més?

eliteratura | 13 Maig, 2008 14:00

L'hàbit sí que fa el lector

Percentatge de lectura habitual
Anglesos 75%
Catalans  50%

Segons va explicar Enric Calpena, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull:
"Als anys vint a Anglaterra una gran part de la classe obrera estava alfabetitzada i es va introduir en la lectura com a una activitat per distreure's, per passar-s'ho bé i d'aquesta manera van adquirir l'hàbit per a la lectura. A Catalunya i a l'Estat espanyol, l'alfabetització massiva no arriba fins als anys seixanta moment quan es popularitza la televisió i la classe obrera utilitza aquest nou mitja com a forma de distracció, no entra doncs en la lectura i per tant no adquireix aquest hàbit."
 
utopia
 
 
Notícia via: De tard en tard.
Acudit via Info Bibcat. Butlletí electrònic número 237.

Acudits | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

TDT en català a les Illes Balears, ja és ben hora

eliteratura | 12 Maig, 2008 14:00

Ahir a les nou del vespre vaig posar TV3 per veure el Telenotícies i me va sortir el Canal 33. Vaig pensar que m'havia equivocat, però no. Allò era el canal 1, on tenc sintonitzada TV3, la nostra però no tant. Ja hi som, fan futbol, vaig dir-me. I efectivament. A la Sexta emetien un partit entre el Saragossa i el Madrid. I a IB3 també, per això tapen el senyal de TV3, cosa que he entès mai: posats a fer, per què no amaguen la Sexta i el  que calgui? A més, ara que la lliga ja està cuita, no hi veig l'interès per emetre'l un diumenge a vespre, a l'hora del Telenotícies, quan al migdia, també a l'hora de l'informatiu, va ser la Formula 1 que va passar davant. Clar que al Principat, si volen, poden sintonitzar el 3/24. Aquí, però, ens hem de fotre. La TDT no ens permet veure els canals del Principat, ni tampoc els de València. Hi ha un reguitzell de canals -això sí, tots en espanyol- però no els que emeten en català, llevat d'IB3. Casualitat? L'experiència ens diu que no.

Mantindran el suspens fins al final? Probablement. De veres que voldria anar errat, però quan manquin quatre dies per a la desconnexió analògica vindran les presses. Que si no és possible tècnicament, que si hi manca un no sé què, i d'altres argúcies i mentides, com sempre. Remenarem una mica la coa, quatre estirades per aquí, dues per allà, una manifestació i, si tot va bé, continuarem veient TV3. Però amb la resta de catalans en català, que al Principat seran vuit, hi haurà problemes.

Mentre, ens fotem. I la cosa no acaba als noticiaris. Hi ha els canals temàtics. Els nins i joves de les Illes, per exemple, no poden veure cap canal íntegrament destinat a ells, gratuït i en català. En espanyol sí, és clar. Què fan, doncs, si volen veure dibuixos animats o la sèrie preferida? Anar directament a  Clan TVE,  un  canal que  pagam entre tots -uns més que els altres - però que només emet en espanyol.  I ara es despenja el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresseras, demanant al Govern d'Espanya que dediqui als Països Catalans un dels vuit canals previstos a l'emissió en català al Principat.  Home, i què més? És pensa que es mamen el dit a Madrid? I això, per què no ho demanava el PSC quan hi havia en Montilla o en Clos al capdavant del Ministerio de Industria, que no van ser capaços ni de resoldre la qüestió de la recepció de TV3 al País Valencià?

Com deia el professor Gabriel Bibiloni, la batalla final es lliurarà a Internet, quan puguem veure el que vulguem sense (preteses) interferències tècniques de cap tipus. Tanmateix, fins que no arribi aquest feliç moment, les nostres autoritats polítiques -des de la Direcció General de Política Lingüística, sense anar més lluny-  hi haurien de fer qualque cosa i no tornar a patir aquest trist espectacle de veure com, en una lluita fraticida, IB3 tapa TV3 mentre les televisions espanyoles campen a l'ample. Trist i provincià. Molt trist. Segur que a Madrid els fa molta gràcia.

Televisió | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (1)

latafanera.cat meneame.net

Fosca nit

eliteratura | 11 Maig, 2008 14:00

El cel tupat grinyola desvalgut en témer-se que, com un llumí entre els núvols que l'ofeguen, el darrer filet de claror s'apaga. S'acosta la nit i tots tenim por, una por humida i humana, enmig de la marina, aperduats vora la mar dalt del penyal, sense gosar moure'ns, no fos que engolits per la fosca ens estavellàssim contra les penyes esculpides durant segles a cop d'ona incansable, tallants com trinxets acabats d'esmolar els quals, immutables, ens esquinçarien la carn, acabant així estormeïts i dessagnats al fons de la cala.

 

fosca nit

 

 

Petits relats | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

Tintín a Son Carrió: exposició d'objectes

eliteratura | 09 Maig, 2008 14:00

Si qualcú fa comptes anar a les festes de Son Carrió aquest cap de setmana, a més de passejar per la fira i gaudir de tota mena d'actes, cercau l'exposició "Objectes de tota una vida", dedicada al famós personatge de còmic Tintín que ha muntat Toni Clar damunt l'UBS (just devora del Centre Cultural de Ca N'Apol·lònia). Passareu gust de veure-hi tota casta de figures, quadres, postals, teatrets i més peix. Imprescindible, per a petits i grans.

Tintín a Amèrica

Vegeu més imatges de l'exposició

Còmics | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

Que qualcú en faci una bona novel·la!

eliteratura | 08 Maig, 2008 14:00

Sovint som agressius, recelosos, malignes;
callam allò que veim, i ben muts de paraula
sacrificam, cruels, els béns que posseïm,
com si fossim hereus d'un déu que mai no arriba.

Damià Huguet1
 
Vivim en un país surrealista on tothom -tothom que està acusat d'algun delicte- ha perdut la memòria, no sap dir que no o és addicte a alguna substància (i, per tant irresponsable dels seus actes). Bé, falta just un altre cas: els que encara no estan acusats de res però fan endemeses a a cor què vols. Els judicis s'acaramullen i l'únic partit opositor va a la deriva a l'espera del congrés redemptor. Un dels candidats, a més, es dedica al secessionisme lingüístic, com si aquest fos el gran gran problema que ens treu la son cada matí. Anuncia, fins i tot, un referèndum per decidir si la "llengua balea" és català o no. Ciència infusa. A continuació podria consultar-nos sobre si la terra és quadrada o si el sol l'envolta. Fa uns quants segles, precisament per això, cremaven gent. De moment, pareix -així ho denuncien els sindicats STEI-i i CCOO- que a Calvià ha començat la caça de bruixes, mitjançant advertiments orals per part dels assessors del batle Delgado, que de qualque manera deuen haver de justificar el sou, sobre la "inconveniència" de parlar en català en hores de feina.

A l'altre costat, el Govern Balear simplement es dedica a no fer res. I quan fa, s'equivoca. Així, mentre Antònia Font acaramulla premis, la representació de les Illes, i els doblerets, se l'emporten els altres, amb tots els respectes per El Canto del Loco. I no es tracta només de diners, sinó de referents i de context, tristament espanyols ambdós. El principal partit de govern, sense personalitat pròpia, viu del crèdit electoral de Zapatero, qui, com a fet al Principat, ens deixarà tastar les miques i escurar els plats quan la clientela principal s'hagi atipat. La resta de partits acoten cap i s'acomoden a la cadira i cotxe oficial, sense deixar d'escenificar adesiara quatre potadetes aquí quatre allà.

Però els problemes s'acaramullen. Els hospitals i els centres sanitaris estan estibats, les comunicacions són magres, manquen escoles, el fracàs escolar s'ha incrementat de manera exponencial, l'allau immigratori no es canalitza així com toca, la inflació puja puja puja, el preu de l'habitatge fa por, les hipoteques regiren l'estómac, pels carrers capitalicis només sents parlar espanyol, els penyals són plens d'adossats i grues, la feina és precària, l'atur repunta de bell nou, el clima s'ha destrempat sense remei, el barça ha fet colló, els bancs continuen amb beneficis astronòmics...

Llavors pens: això farà un tro, no pot ser mai que no rebenti, que continuem amb aquest conte virtual de la lletera, que la política s'hagi reduït a imatge i supervivència, que no engegui el televisor i surti en Ramon Pellicer tot anunciant la fi.
 
SI US PLAU, QUE QUALCÚ EN FACI UNA NOVEL·LA!
 
 
Afegitó de darrera hora: Sí, perquè com he llegit avui a Filant prim, tots som el que deim i com ho deim.
 
 
1. Fragment de Presagi, inclòs al poemari Vols des d'Orly. 

Opinió | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

Biblioteques, veritat, bellesa i llibertat

eliteratura | 07 Maig, 2008 14:00

Potser en ser mort, des del cel o de l'infern, hauré de patir la visió del desmembrament de la meva biblioteca. Esper que no sigui així: que qualcú en pugui seguir gaudint durant anys. Més envant, molt probablement, les col·leccions de llibres cauran en l'oblit, i s'imposarà algun dels nous formats. Els famosos eBooks. En un simple aparell hi cabran -hi caben- centenars d'obres. Ja n'hi ha molts al mercat, però encara no s'hi han fet un lloc. Sé de casos de gent que té un eBook, però que els llibres més estimats també el volen en el format de sempre: el llibre. Encara ara, el llibre és una garantia. Fàcil de transportar, mínim manteniment, no s'espatlla ni avaria, relativament barat, no es desfasa...
 

 

 (Segueix)

Poesia | Enllaç permanent | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

Joan Brossa. La humanitat

eliteratura | 06 Maig, 2008 14:00

 

Jo
Jo i una altra persona som un parell
Molts com nosaltres formen un nombre
de gent
Gran nombre de persones són una multitud
Una multitud de gent un poble
Un poble una nació
Moltes nacions un continent
Els continents la Humanitat

  

 

 

Sí, però m'empreny cada matí quan el meu fill, en passar per davant qualsevol enfilall de banderes, me demana quina és la nostra i jo no li puc contestar.

Poesia per a infants

 

 La humanitat, poema de Joan Brossa

 

Joan Brossa i Cuervo

La humanitat

Editorial Cruïlla 

Poesia | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

«Anterior   1 2 3 4  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS