eLiteratura

"Som allò que llegim i tenim el que dam". Ponç Pons

Llibres de butxaca i lectures escolars

eliteratura | 16 Febrer, 2008 15:30

Perquè espero i desitjo que es torni a llegir a les escoles. Darrerament hi ha un clam general i unànime perquè es torni a la lectura escolar. Llegir una mica és l'únic camí perquè els escolars no suspenguin tant.

Jaume Vallcorba

Imprescindible: una col·lecció de clàssics juvenils en català.

Robert F. Scott, valent o temerari?

Post relacionat: economia + sensibiltat = poesia?

El bell és lleig, i el lleig és bell

eliteratura | 15 Febrer, 2008 15:30

Post redactat sota els efectes de l'observació atenta de la Historia de la fealdad d'Umberto Eco.

Venus Cranach censura El bell és lleig, i el lleig és bell.

Amunt, amunt,

entre la boira i l'aire immund.

Macbeth, acte I, escena I

Un dia tan bonic i tan lleig com aquest

no l'havia vist mai.

Macbeth, acte I, escena III

William Shakespeare

Lucas d. Ä. Cranach - Venus

Censurada al metro de Londres

Acceptar-nos tal com som. Mirar-nos al mirall i somriure.

Els paràmetres de bellesa canvien, les obsessions romanen en el temps.

Qui és lleig? Qui és bell? Els cossos malnodrits joves i potents que desfilen a les passarel·les de moda ?

La bellesa és tòpica: en el fons, avorrida recerca d'un ideal sempre inassolit, malaltís.

La bellesa és la dictadura de la carn.

És alegre la bellesa? És tendra? És imaginativa? És intel·ligent?

La lletjor humanitza.

Rere la lletjor no hi ha, com sovint s'afirma, la mà del Diable, sinó una gran dosi d'humanitat.

La lletjor, doncs, és profundament humana.

Fins que arriba el dia en què la censura reuneix ambdues, bellesa i lletjor. Perquè és l'ull qui les aprecia o rebutja.

La mirada bruta dels qui ens volen protegir per no ofendre'ns.

La mirada indecent que no pot suportar la immoralitat d'un cos nu.

Posts relacionats a eLiteratura
Bellesa i identitat
La bellesa

Article d'El País
Los menores se enganchan a la cirugia estética

Imatge de la model extreta de Caminar màs

model

No, en el seu cos no hi havia res de monstruós. No tenia sacs sobre les espatlles, sinó uns pits més aviat petits. La mare es reia d'ella perquè no tenien la grandària que calia, així que havia sofert una sèrie de complexos dels quals no es va desfer fins que va conèixer Tomás. I, encara que avui estava disposada a acceptar la seva mida, la molestaven els cercles massa grans i massa foscos al voltant dels mugrons. Si hagués pogut dissenyar el seu propi cos, els tindria discrets, delicats, a penes sortint de la cúpula dels pits i d'un color gairebé indestriable de la resta de la pell. Aquella gran diana de color vermell intens li semblava l'obra d'un pintor de poble amb pretensions de fer art eròtic per als pobres.

Milan Kundera

La insostenible lleugeresa de l'ésser

Tot de llibres

eliteratura | 14 Febrer, 2008 15:30

Els llibres que cremaren

Els llibres que no hem llegit

Els llibres que no han escrit

Els llibres que han inventat

Els llibres que hem robat

Els llibres que hem somniat

Els llibres que estimam

El llibre més odiat

Ells llibres oblidats

Els llibres censurats

"Però, sobretot, guardeu-vos dels que només llegeixen un llibre, perquè es veuen obligats a trobar-hi totes les respostes".

Jaume Cabré

Sant Valentí, diada dels estafadors

eliteratura | 13 Febrer, 2008 16:00

Demà, 14 de febrer, Sant Valentí, hauríem de celebrar el dia dels lladregots. Ho llegeixo al Diari de Balears, al Qui dia passa..., secció dominical del popular meteoròleg Joan Barceló. Originàriament, Sant Valentí era el patró "dels lladres i dels estafadors". Doncs qui vulgui encomanar-se, que s'hi encomani.
Acudesc al Costumari. Efectivament, el bon Joan Amades ens diu que "hom tenia sant Valentí per patró dels estafadors, dels malpagadors, dels trampistes i dels enredaires. Els qui desitjaven la protecció de Sant Valentí en el sentit indicat, cada diumenge anaven a missa a la capella del Palau. A la sortida, s'aplegaven a la placeta de la Verònica, on practicaven una escola de murrieria i es confessaven i s'ensenyaven les trampes i els ardits els uns als altres".
D'enamorats, res de res. Si de cas, festejaven els ocells, que, segons conten, es casaven aquest dia. Per això, continua Amades, era pecat sortir a caçar-ne el dia de Sant Valentí. També els caçadors d'ocellets (sic) el tenien per patró.
La resta, invent i negoci de joieries i el Corte Inglés. Encara que, per negoci, l'estat espanyol, que ens estafa 3.923 eurons a cadascun. Aquest sí que fa festa.

Imatge: cartell del film Pickpocket (El carterista)

El silenci abans de Bach

eliteratura | 12 Febrer, 2008 22:56

Només escoltau això

També: Die stille vor Bach (web oficial de la pel·lícula)

Via: L'efecte Jauss 2.0

La benparlada

eliteratura | 12 Febrer, 2008 15:30

Som de nou al cafè, llibre en mà. Rellegesc La casa de les belles adormides . En prenc notes per a un futur post que hem parlat amb en Fausto. Llegir al bar té un atractiu diferent. A aquesta hora, en haver dinat, les quatre tocades, hivern de ple, gairebé sempre hi ha les mateixes persones. A les primaveres sí que hi ha turistes que s'aturen. Però ara som els de sempre. Esper la meva filla, que és a classe d'anglès. Prenc cafè i llegesc. L'esper. Aquesta espera, bisetmanal, m'ha aportat un espai nou, que he omplert així, amb lectures. Un temps hi havia gent que hi llegia, als cafès. A Centre Europa hi havia molta tradició. Cafès amb solera on els escriptors pobres podien escriure i fer tertúlia sense passar fred.

Avui, però, és una dia especial. En publicar aquest post, la meva filla farà festa. Laia. Eulàlia. La benparlada. Per molts d'anys!

Etimologia
-Etimologia del nom: Nom d'etimologia grega, "Eulaleo": la del bon parlar.
"Eu": bo, propici, favorable + "laleo": parlar
-Variants del nom
Laia, Eularia, Olaia, Olalla, Olaria.

Bellesa i identitat

eliteratura | 11 Febrer, 2008 15:50

S'examinava i es preguntava què passaria si el nas se li allargava un mil·límetre cada dia. Quants dies caldrien perquè la seva cara fos desconeguda?
I si cada part del seu cos començava a augmentar o a disminuir de mida fins al punt que ella deixés absolutament d'assemblar-se a si mateixa, seria encara ella mateixa, seria encara ella mateixa, seria encara Tereza?
És clar que sí. Tot i que Tereza no s'assemblés gens a Tereza, al seu interior, la seva ànima seria sempre la mateixa i només observaria amb espant el que passava al seu cos.
Però aleshores, quina relació hi ha entre Tereza i el seu cos? Té el seu cos, després de tot, el dret al nom de Tereza? I, si no hi té dret, a què es refereix el nom? Només a alguna cosa incorporal, intangible?

Milan Kundera
La insostenible lleugeresa de l'ésser

Vaig conèixer una parella de bessones idèntiques. Eren magres, rosses, d'estatura mitjana. Tenien aquella aura de misteri que envolta tots els bessons. Mai no vaig a arribar a saber si em topava amb l'una o amb l'altra. Fins que un dia, després de mesos sense veure'n cap, m'hi vaig haver de girar un parell de vegades. Una d'elles s'havia operat (rinoplàstia en diuen) el nas aguilenc, primet, que les singularitzava. Lluïa un nassel·lo qualsevol, camús, menut -innocent per a una dona que fregava la quarantena-, que li conferia un rostre infantiloide i porcellànic.
No sé què devien pensar les dues germanes quan es miraven als ulls. Havien deixat de ser dos pols d'atracció, negatiu i positiu. Ara eren úniques, per primera vegada diferents. Absolutament vulgars.

Fruita del temps

eliteratura | 10 Febrer, 2008 11:16

No hi ha fruita millor que una taronja acabada de collir. Les pluges de la tardor han provocat una anyada excel·lent i els tarongers encara en van plens, curulls de taronges saboroses, fresques, amb un punt d'acidesa que fa salivera. Aquesta fruita, un temps exòtica, originària de la Xina, la portaren els àrabs a Occident. Boníssima!

tarinja