"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Sant Valentí, diada dels estafadors
eliteratura | 13 Febrer, 2008 15:00
Demà, 14 de febrer, Sant Valentí, hauríem de celebrar el dia dels lladregots. Ho llegeixo al Diari de Balears, al Qui
dia passa..., secció dominical del popular meteoròleg Joan Barceló. Originàriament, Sant Valentí era el patró "dels lladres i dels estafadors". Doncs qui vulgui encomanar-se, que s'hi encomani.
Acudesc al Costumari. Efectivament, el bon Joan Amades ens diu que "hom tenia sant Valentí per patró dels estafadors, dels malpagadors, dels trampistes i dels enredaires. Els qui desitjaven la protecció de Sant Valentí en el sentit indicat, cada diumenge anaven a missa a la capella del Palau. A la sortida, s'aplegaven a la placeta de la Verònica, on practicaven una escola de murrieria i es confessaven i s'ensenyaven les trampes i els ardits els uns als altres".
D'enamorats, res de res. Si de cas, festejaven els ocells, que, segons conten, es casaven aquest dia. Per això, continua Amades, era pecat sortir a caçar-ne el dia de Sant Valentí. També els caçadors d'ocellets (sic) el tenien per patró.
La resta, invent i negoci de joieries i el Corte Inglés. Encara que, per negoci, l'estat espanyol, que ens estafa 3.923 eurons a cadascun. Aquest sí que fa festa.
dia passa..., secció dominical del popular meteoròleg Joan Barceló. Originàriament, Sant Valentí era el patró "dels lladres i dels estafadors". Doncs qui vulgui encomanar-se, que s'hi encomani.Acudesc al Costumari. Efectivament, el bon Joan Amades ens diu que "hom tenia sant Valentí per patró dels estafadors, dels malpagadors, dels trampistes i dels enredaires. Els qui desitjaven la protecció de Sant Valentí en el sentit indicat, cada diumenge anaven a missa a la capella del Palau. A la sortida, s'aplegaven a la placeta de la Verònica, on practicaven una escola de murrieria i es confessaven i s'ensenyaven les trampes i els ardits els uns als altres".
D'enamorats, res de res. Si de cas, festejaven els ocells, que, segons conten, es casaven aquest dia. Per això, continua Amades, era pecat sortir a caçar-ne el dia de Sant Valentí. També els caçadors d'ocellets (sic) el tenien per patró.
La resta, invent i negoci de joieries i el Corte Inglés. Encara que, per negoci, l'estat espanyol, que ens estafa 3.923 eurons a cadascun. Aquest sí que fa festa.
Imatge: cartell del film Pickpocket (El carterista)
General |
Enllaç permanent |
Comentaris (3) | 
Retroenllaços (0)
El silenci abans de Bach
eliteratura | 12 Febrer, 2008 21:56
Només escoltau això
També: Die stille vor Bach (web oficial de la pel·lícula)
Via: L'efecte Jauss 2.0
Música |
Enllaç permanent |
Comentaris (4) | Retroenllaços (0)
La benparlada
eliteratura | 12 Febrer, 2008 14:30
Som de nou al cafè, llibre en mà. Rellegesc La casa de les belles adormides . En prenc notes per a un futur post que hem parlat amb en Fausto. Llegir al bar té un atractiu diferent. A aquesta hora, en haver dinat, les quatre tocades, hivern de ple, gairebé sempre hi ha les mateixes persones. A les primaveres sí que hi ha turistes que s'aturen. Però ara som els de sempre. Esper la meva filla, que és a classe d'anglès. Prenc cafè i llegesc. L'esper. Aquesta espera, bisetmanal, m'ha aportat un espai nou, que he omplert així, amb lectures. Un temps hi havia gent que hi llegia, als cafès. A Centre Europa hi havia molta tradició. Cafès amb solera on els escriptors pobres podien escriure i fer tertúlia sense passar fred.
Avui, però, és una dia especial. En publicar aquest post, la meva filla farà festa. Laia. Eulàlia. La benparlada. Per molts d'anys!
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Bellesa i identitat
eliteratura | 11 Febrer, 2008 14:50
S'examinava i es preguntava què passaria si el nas se li allargava un mil·límetre cada dia. Quants dies caldrien perquè la seva cara fos desconeguda? I si cada part del seu cos començava a augmentar o a disminuir de mida fins al punt que ella deixés absolutament d'assemblar-se a si mateixa, seria encara ella mateixa, seria encara ella mateixa, seria encara Tereza? És clar que sí. Tot i que Tereza no s'assemblés gens a Tereza, al seu interior, la seva ànima seria sempre la mateixa i només observaria amb espant el que passava al seu cos. Però aleshores, quina relació hi ha entre Tereza i el seu cos? Té el seu cos, després de tot, el dret al nom de Tereza? I, si no hi té dret, a què es refereix el nom? Només a alguna cosa incorporal, intangible? Milan Kundera La insostenible lleugeresa de l'ésser |
Vaig conèixer una parella de bessones idèntiques. Eren magres, rosses, d'estatura mitjana. Tenien aquella aura de misteri que envolta tots els bessons. Mai no vaig a arribar a saber si em topava amb l'una o amb l'altra. Fins que un dia, després de mesos sense veure'n cap, m'hi vaig haver de girar un parell de vegades. Una d'elles s'havia operat (rinoplàstia en diuen) el nas aguilenc, primet, que les singularitzava. Lluïa un nassel·lo qualsevol, camús, menut -innocent per a una dona que fregava la quarantena-, que li conferia un rostre infantiloide i porcellànic.
No sé què devien pensar les dues germanes quan es miraven als ulls. Havien deixat de ser dos pols d'atracció, negatiu i positiu. Ara eren úniques, per primera vegada diferents. Absolutament vulgars.
No sé què devien pensar les dues germanes quan es miraven als ulls. Havien deixat de ser dos pols d'atracció, negatiu i positiu. Ara eren úniques, per primera vegada diferents. Absolutament vulgars.
General |
Enllaç permanent |
Comentaris (1) | Retroenllaços (0)
Fruita del temps
eliteratura | 10 Febrer, 2008 10:16
No hi ha fruita millor que una taronja acabada de collir. Les pluges de la tardor han provocat una anyada excel·lent i els tarongers encara en van plens, curulls de taronges saboroses, fresques, amb un punt d'acidesa que fa salivera. Aquesta fruita, un temps exòtica, originària de la Xina, la portaren els àrabs a Occident. Boníssima!
|
Fotografies |
Enllaç permanent |
Comentaris (3) | Retroenllaços (0)
Economia + sensibilitat = poesia?
eliteratura | 09 Febrer, 2008 14:34
Divendres horabaixa. Pas gust de fer un cafè amb la meva dona. Som al Mingo .
Feia mitja hora que m'esperaven i el nin està inquiet. Me sap greu; feinetes de darrera hora. He portat premsa endarrerida, per fullejar-la una mica. Passa sovint això -no tenc temps per a tot-, i els diaris s'acaramullen... M'és igual. Molts cops és millor llegir-los d'un dia per l'altre, i conèixer el desenllaç de notícies que, quan les van escriure, era encara incert. Al cap i la fi, quasi res no ve d'un dia.
Arrib als articles d'opinió. Hi ha una capçalera contundent: Batxillerat sense llengua. N'hi han fet de voltes a la llengua! El signa Xavier Gual. Pas directament al darrer paràgraf. Pinten mal dades. Copiï textualment (la negreta és meva):
"Els alumnes d'avui sortiran de l'aula amb un certificat que els farà creure que saben llegir i escriure, i s'ho creuran de veritat, però ho faran sempre amb faltes i sense entendre mai què els pregunten, i ni tan sols què signifiquen els quatre gargots torts que hauran escrit. Hi ha alumnes que estan convençuts que això d'escriure bé, dels accents i els pronoms, és només una maquiavèl·lica invenció dels professors de llengua per amargar-los l'existència. Més d'un espavilat també creu que el departament d'Educació qualsevol dia tindrà la bona pensada de donar-los la raó. Per aquesta raó i per unes quantes més -com l'encoberta privatització dels centres públics en la futura llei d'educació-, el proper 14 de febrer tindrà lloc una vaga de professors que vol frenar un procés de canvis precipitats i sense pressupost, de -si més no- discutible eficàcia".
Feia mitja hora que m'esperaven i el nin està inquiet. Me sap greu; feinetes de darrera hora. He portat premsa endarrerida, per fullejar-la una mica. Passa sovint això -no tenc temps per a tot-, i els diaris s'acaramullen... M'és igual. Molts cops és millor llegir-los d'un dia per l'altre, i conèixer el desenllaç de notícies que, quan les van escriure, era encara incert. Al cap i la fi, quasi res no ve d'un dia.Arrib als articles d'opinió. Hi ha una capçalera contundent: Batxillerat sense llengua. N'hi han fet de voltes a la llengua! El signa Xavier Gual. Pas directament al darrer paràgraf. Pinten mal dades. Copiï textualment (la negreta és meva):
"Els alumnes d'avui sortiran de l'aula amb un certificat que els farà creure que saben llegir i escriure, i s'ho creuran de veritat, però ho faran sempre amb faltes i sense entendre mai què els pregunten, i ni tan sols què signifiquen els quatre gargots torts que hauran escrit. Hi ha alumnes que estan convençuts que això d'escriure bé, dels accents i els pronoms, és només una maquiavèl·lica invenció dels professors de llengua per amargar-los l'existència. Més d'un espavilat també creu que el departament d'Educació qualsevol dia tindrà la bona pensada de donar-los la raó. Per aquesta raó i per unes quantes més -com l'encoberta privatització dels centres públics en la futura llei d'educació-, el proper 14 de febrer tindrà lloc una vaga de professors que vol frenar un procés de canvis precipitats i sense pressupost, de -si més no- discutible eficàcia".
Una perla. I qui no ho cregui, que es llegeixi l'informe PISA, encara que mai no ho havia vist expressat d'una manera tant contundent. Pas pena que no me caigui malament el cafè. A l'esquerra hi ha un altre article de gairebé tota la pàgina. Aparentment, el tema és un altre: Generació jocs . El signa Ramon Tremosa i Balcells, professor de Teoria Econòmica a la UB. Així, doncs, esper llegir sense sobresalts lingüístics de cap mena aquest article sobre El llegat de les últimes Generacions Gutenberg. Gutenberg, els sona de qualque cosa? No serà de la impremta? Me cag en dena, que encara acabarem malament! Un economista que també ens parla de llengua. És que som tots uns pervertits! No pensam en res més! I encara tindrà nassos de tenir raó.
| No he pogut esbrinar-ne l'edat, però deduesc per les fotografies que el professor Tremosa deu ser, més o menys, de la meva quinta (potser una miqueta més vell). La nostra generació va créixer, com bé indica, "poc influïda per la televisió i per les noves tecnologies però encara molt marcada pels llibres i per la premsa escrita en paper (que vol dir premsa no esportiva i no gratuïta)". No cal posar-se nostàlgics, però això vol dir que hi ha diferències notables i contundents entre la nostra i la Game Generation. Així ho indiquen un estudi del Pew Internet Projec i un llibre, The kids are alright, esmentats pel professor Tremosa. Les noves generacions universitàries han dedicat un fotimer d'hores a coses que en la nostra adolescència ni tan sols podíem imaginar: vídeojocs, telefonia mòbil, correu electrònic, etc. Això els ha capacitat de manera diferent. I en segons quines habilitats i destreses, no hi ha dubte que són millors i estan més preparats per als nous reptes del futur. No obstant això, presenten llacunes que Ramon Tremosa no dubta a treure a la llum. En tres grups d'universitaris (estudiants d'Economia, no fotem) només cinc alumnes sabien qui eral'ex-ministre socialista d'Economia Carlos Solchaga, malgrat la nefasta influència que la política econòmica d'aquest ex-ministre ha tingut sobre la seva pròpia generació. Aquesta "pèssima herència econòmica" no figura a Wikipèdia, sinó que, per saber això i més, cal recórrer -aquí volia arribar Ramon Tremosa- a la "premsa escrita i econòmica i als llibres especialitzats". Finalment, el professor Tremosa -i aquí és on volia arribar jo- tanca l'article amb un paràgraf breu però emotiu, carregat de raó: | The new Pew Internet Project report shows that college students integrate gaming into their day, taking time between classes to play a game, play a game while visiting with friends or instant messaging, or play games as a brief distraction from writing papers or doing other work. Gaming is integrated into leisure time and placed alongside other entertainment forms in their residence. It forms part of a larger multitasking setting in which college students play games, listen to music and interact with others in the room. |
"La lectura és per a la ment el que l'exercici és per al cos. Estimar la lectura és canviar l'avorriment i l'ensopiment per una companyia molt sovint deliciosa. Llegeix i conduiràs, no llegeixis i seràs conduït. Som també el que hem llegit. Aquesta és una herència que les darreres Generacions Gutenberg hem de transmetre a la primera Generació Jocs".
"Som el que llegim i tenim el que dam" va dir el poeta esmentat a l'encapçalament d'aquest blog. "Som també el que hem llegit" diu l'economista. Es recomponen així les velles diferències, artificioses i interessades, entre ciències i lletres. Em permetré anar més enllà i afegir: a un universitari, li cal llegir per ser. Però, si hem de fer cas als professors de secundària i al famós informe PISA, abans n'hauran d'aprendre. De llegir, és clar.
"Som el que llegim i tenim el que dam" va dir el poeta esmentat a l'encapçalament d'aquest blog. "Som també el que hem llegit" diu l'economista. Es recomponen així les velles diferències, artificioses i interessades, entre ciències i lletres. Em permetré anar més enllà i afegir: a un universitari, li cal llegir per ser. Però, si hem de fer cas als professors de secundària i al famós informe PISA, abans n'hauran d'aprendre. De llegir, és clar.
Educació |
Enllaç permanent |
Comentaris (3) | Retroenllaços (0)
El sexe dels vedells
eliteratura | 08 Febrer, 2008 14:30
Intuïa que el brau, separat de la resta de bestiar i amb un posat |
poderós i esquiu, qualque cosa devia te
Petits relats |
Enllaç permanent |
Comentaris (1) | Retroenllaços (0)
L'obsessió per bastir una biblioteca
eliteratura | 07 Febrer, 2008 17:00
M'agrada entrar a la meva biblioteca i restar uns instants immòbil rememorant com ha crescut al llarg de tants d'anys. Treure'n qualcun; rescatar-lo de l'oblit; veure si ha envellit; comprovar-ne la qualitat i la blancor del paper. Si encara no l'he llegit, sovint me revé un sentiment de vergonya, de tenir-lo abandonat. Calcul aleshores quina serà l'època més propícia per envestir-lo. Pures quimeres, moltes vegades, perquè l'impuls lector no sempre és racional. Un llibre porta a un altre llibre, encara que sovint s'entravessen, s'encabriten, es revolten. Fins que, déu sap per què, ens arriba la crida, particular, intransferible: sabem que és el dia en què aquell llibre se'ns lliurarà.
A Confessions Bibliogràfiques (estudi inclòs a La follia que ve de les nimfes : cent per cent recomanable), Roberto Calasso reprodueix part d'una carta que li va enviar Elias Canetti:
<<El mes d'agost de 1939 jo vivia a Londres a l'estudi d'una bona amiga, l'escultora Anna Mahler (filla de Gustav Mahler). Ella se n'havia anat de viatge i, durant la temporada que havia estat absent, havia deixat l'estudi a la meva disposició.
>>Entre els seus llibres, que jo coneixia perfectament em vaig fixar en un sobre el qual no sabia res: les Memòries d'un malalt dels nervis , de Schreber. El vaig fullejar i de seguida em vaig adonar que m'interessaria. No sabia de quina història havia nascut i ni tan sols no el relacionava amb Freud, del qual no havia llegit l'assaig sobre aquest llibre.
>>Però aleshores no el vaig llegir; eren les últimes setmanes febrils abans que esclatés la guerra i era impossible pensar en res que no fos l'horror imminent.
>>Durant més de nou anys, el llibre de Schreber es va quedar a casa meva sense que el llegís. Els llibres, per a mi, són una doble aventura: la primera és el descobriment, quan els trobo en algun lloc, flairo la importància que podran tenir per a mi en el futur i, per dir-ho d'alguna manera, me'ls apropio físicament. I després d'això sovint passen molts anys fins que no es produeix la segona aventura, quan per un incomprensible impuls els torno a agafar i, deixant de banda qualsevol altre interès, m'hi tiro a sobre com en un deliri. Amb Schreber això va passar el maig de 1949>>.
Bellíssima anècdota, doncs, del que Calasso anomena "procés de formació d'una cultura personal". El gran editor conclou:
<<Per això sempre he considerat una prova estrepitosa d'incultura les paraules dels qui censuren que tanta gent compri llibres i no els llegeixi immediatament. Canetti, amb el seu immens potencial arcaic, ens fa tornar a la condició primordial davant el llibre, quan el llibre és l'associació d'un nom desconegut i d'un títol. A l'altre extrem de l'experiència, quan el llibre ja estarà llegit, pot ser que aquell objecte s'hagi convertit en una obsessió, com una llarga passió amorosa>>.
Poética de los dioses. Entrevista a Roberto Calasso
<<El mes d'agost de 1939 jo vivia a Londres a l'estudi d'una bona amiga, l'escultora Anna Mahler (filla de Gustav Mahler). Ella se n'havia anat de viatge i, durant la temporada que havia estat absent, havia deixat l'estudi a la meva disposició.
>>Entre els seus llibres, que jo coneixia perfectament em vaig fixar en un sobre el qual no sabia res: les Memòries d'un malalt dels nervis , de Schreber. El vaig fullejar i de seguida em vaig adonar que m'interessaria. No sabia de quina història havia nascut i ni tan sols no el relacionava amb Freud, del qual no havia llegit l'assaig sobre aquest llibre.
>>Però aleshores no el vaig llegir; eren les últimes setmanes febrils abans que esclatés la guerra i era impossible pensar en res que no fos l'horror imminent.
>>Durant més de nou anys, el llibre de Schreber es va quedar a casa meva sense que el llegís. Els llibres, per a mi, són una doble aventura: la primera és el descobriment, quan els trobo en algun lloc, flairo la importància que podran tenir per a mi en el futur i, per dir-ho d'alguna manera, me'ls apropio físicament. I després d'això sovint passen molts anys fins que no es produeix la segona aventura, quan per un incomprensible impuls els torno a agafar i, deixant de banda qualsevol altre interès, m'hi tiro a sobre com en un deliri. Amb Schreber això va passar el maig de 1949>>.
Bellíssima anècdota, doncs, del que Calasso anomena "procés de formació d'una cultura personal". El gran editor conclou:
<<Per això sempre he considerat una prova estrepitosa d'incultura les paraules dels qui censuren que tanta gent compri llibres i no els llegeixi immediatament. Canetti, amb el seu immens potencial arcaic, ens fa tornar a la condició primordial davant el llibre, quan el llibre és l'associació d'un nom desconegut i d'un títol. A l'altre extrem de l'experiència, quan el llibre ja estarà llegit, pot ser que aquell objecte s'hagi convertit en una obsessió, com una llarga passió amorosa>>.
Poética de los dioses. Entrevista a Roberto Calasso
General |
Enllaç permanent |
Comentaris (2) | Retroenllaços (0)
Presentació
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
Menú
Cerca
Calendari
| « | Febrer 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | ||
Recentment
- Bubotes de Toni Mus: poder, memòria i imaginari a la Mallorca del 36
- El dret a la llibertat
- Mai no és un fet casual que "l'autoritat competent" et demani, o t'ordeni, canviar de llengua.
- No a la imposició de la llengua castellana
- El raïm de la ira, de John Ford
- El mètode Williams!
- Esport, agonia i estimació
- Així ens volen veure, com uns torturadors
- La realitat i el miratge
- "Invasors" que desvien camins
- L'estupidesa de la línia editorial de l'Ara
- Tots som Pablo Hasél
- Els exilis
- Populisme i xarxes socials
- 26 millones de hijos de puta
Categories
- Acudits [29]
- Albert Sánchez Piñol [7]
- Ànsia de posteritat [9]
- Blogs [20]
- Cinema [32]
- Citacions [15]
- Còmics [1]
- Diari de lectures [8]
- Dietari [19]
- Economia [1]
- Educació [16]
- Excursions [2]
- Fotografies [26]
- Fragments [9]
- General [50]
- Història [7]
- Immigració [4]
- Joc i identitat [12]
- Literatura [75]
- Llengua [22]
- Mitologia [7]
- Música [7]
- Novel·la [23]
- Opinió [32]
- Petits relats [7]
- Poesia [20]
- Premsa [11]
- Shakespeare [38]
- Televisió [7]
- Viatges [11]
- Vídeos [22]
Els meus enllaços
Blogs
- 80 grams
- Abloccedari Joan Brossa
- Amu Daria
- Anotacions rizomàtiques
- Antaviana
- Anticànons
- Ara plou
- Aristòcrata i obrer
- Azar objetivo
- B de llibre
- Biblioaprenent
- Bloc d'en Francesc Puigcarbó
- Bloc de l'escriptor convidat
- Bloc de Lletres
- Blocs de Letres
- Blog de'n Valentí Torrà
- Bloguejat
- Castell de cartes
- Clàssics i joves
- Comicat
- Coses de l'escola (i a vegades meves)
- Cupressus sempervirens
- De casa al club
- De tard en tard
- Depasseig
- Diari d'un llibre vell
- Distopies
- Eines de llengua
- El basar de les espècies
- El bloc dels viatges
- El blog de Gabriel Bibiloni
- El blog del senyor Boix. L'hora del lector
- El Llibreter
- El pèndol de petites oscil·lacions
- El racó dels gomets
- El tronc i les cendres
- El violinista celest
- Els llibres de Proa Premià
- Els llibres del celler
- Encara queden les paraules
- Entrellum
- És l’hora d’hissar els somnis...
- És quan dormo que hi vaig clar
- Escrits
- Escriviure
- Espai de llibres
- Estret de Bering
- Fèlix
- Filant prim
- Flaneuse
- Flux
- Fotolog
- Frannia
- Gamoia
- Gran tour
- Haikus
- Haikus
- Hic et nunc
- Joan Perelló
- Jordi Romero: els llibres que he llegit
- Kpitana64
- L'efecte Jauss 2.0
- L'habitació grisa
- L'illa dels llibres
- La cantina dels encants
- La cuca al cau
- La nit de la iguana
- La panxa del bou
- La paraula nostra
- La paraula vola
- La ruda
- La ventada dels dies
- laie CCCB
- Lectures de l'Espolsada
- Letters, words and poetry
- Llegeixes o enriqueixes
- Llegeixes o que?!
- Llegir de nit
- Llegit
- Llibres i més llibres
- Llibres llegits i per llegir
- Llibrògafs
- Lluís Vilarrasa. Libres i pel·lícules
- llunÀtic
- Maite Salord
- Malerudeveure't
- Martí58
- Mateu "Xurí" bloc d'un glosador
- Melcior Comes
- Menjar blanc
- Meo Quidem Animo
- Més content que un gínjol
- Món de llibres
- Mots emblocats
- Nau Argos
- Nausica
- No em diguis que és un somni
- Notes de lletres
- Ofici de lector
- oi?
- Pensaments significants
- Petits Fragments
- Plagueta de Bord
- Plagueta de nit (Night-time notebook)
- Pocamandra
- Poemes des de l'Alguer
- Poeta per un dia
- Que el llegir no em faci perdre l'escriure
- Raons que rimen
- Reading at the moonlight
- Riell Bulevard
- Salms
- Saragatoga
- Secundària memòria
- Sega de mots
- Tens un racó dalt del món
- Terra de llibres
- Terricabras-Filosofia
- Tinta xinesa
- Tirant al cap
- Tumateix llibres, parlem de llibres
- Ucronies
- Ultralocàlia
- Versos que em fan absent
- Víctor Alexandre
- Who's there
Blogs internacionals
- Bibliosession 2.0
- Bookride
- Bookshelf
- De Rerum Natura
- El blog del futuro del libro
- Ler
- Libreros
- Luterceiro
- Orgia literária
- Pentimentum y arte
Literatura
Comentaris recents
- Balutxo: Ben d'acord. Les passes enrere delaten els qui prometien que no...
- Francesc: Fins que no ens comptem en un referèndum acordat, no ho...
- hassana: magradat molt el teu llibre perque si
- Josep: Llorenç, sóc fill i nét de mariners del Baix Vinalopó; el meu...
- FRANCESC: de fet no hi entenem de cap de les dues coses, però és més fàcil...
- Francesc: quina sorpresa, has tornat per parlar de probleme vells. ...
- Mireia: Llorenç , amb tot el respecte, no estic d'acord amb la teva...
- Jordi: Molt bo! Sí les contarelles populars s'imposen els finals...
- fatu: lai la. m´ha agradat molt el teu llibre.
- fatima: hola laila he llagit el teu llibre i m´h agradat molt anquara...