eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Citacions (III): Hugo Von Hofmannsthal

eliteratura | 23 Març, 2008 15:00

"Des de fa molts anys, tot allò que és elevat i digne de ser recordat s'ha trasmès per escrit (...)".

Hugo Von Hofmannsthal

L'escriptura com a espai espiritual de la nació

Quaderns Crema

Citacions (II): Alberto Manguel

eliteratura | 22 Març, 2008 15:00

"En todas las sociedades en las que se utiliza la escritura aprender a leer tiene algo de iniciación, de rito que permite al niño superar el estado de dependencia y de comunicación rudimentaria. Al niño o a la niña que aprenden a leer se les hace partícipes de la memoria comunitaria por medio de los libros, y de ese modo se familiarizan con un pasado común que renuevan, en mayor o menor grado, con cada lectura".

Alberto Manguel

Una historia de la lectura

Alianza Editorial

Citacions (I): Alberto Manguel

eliteratura | 21 Març, 2008 15:00

"Todos nos leemos a nosotros mismos y al mundo que nos rodea para poder vislumbrar qué somos y dónde estamos. Leemos para entender, o para empezar a entender. No tenemos otro remedio que leer. Leer, casi tanto como respirar, es nuestra función esencial".

Alberto Manguel

Una historia de la lectura

Alianza Editorial

Setmana Santa: el patiment com a forma de vida?

eliteratura | 20 Març, 2008 15:00

Començ avui les vacances de Setmana Santa. A TV3 ja anuncien Ben-Hur. Per Pasqua, pel·lícules de romans! Tenguin a veure o no amb Jesús. Ben-Hur és la primera pel·lícula que vaig veure al cinema. Tenia devers 5 anyets i vaig haver de sortir-ne. Un cosí va acompanyar-me a casa. Me feia por, tant de patiment. Aquell pobre home, Messala, capolat -impressionant escena- en passar-li per damunt la quadriga...

Deu ser per això que l'emeten per Pasqua. Perquè hi ha patiment; i romans, és clar. No he entès mai l'essència del cristianisme. El patiment com a forma de redempció. Patir, morir, per salvar-nos: De qui? De què? Per al cristianisme, i per a la majoria de religions, és inconcebible el supòsit que la vida no tengui altre sentit que viure-la. Des d'aquesta perspectiva, l'existència pot parèixer injusta, precisament per absurda.

En arribar al món no hi ha un manual vàlid homologat que ens expliqui què n'hem de fer, de la nostra existència. La vida no té més sentit que el que nosaltres vulguem atribuir-li. Som nosaltres, animals dotats d'autoconsciència (almanco alguns), que tenim la necessitat de donar-n'hi. Llavors l'únic sentit que jo puc trobar-hi és la recerca de la felicitat, l'autorealització . La felicitat com a forma de vida (lloable objectiu: molt bo de dir, però de difícil compliment).

Cadascú, però, ha de trobar el seu camí, que és únic i intransferible. Les respostes són múltiples i complexes. No sempre encertades. De vegades fan mal. Però per sobre de tot cal que prevalgui la llibertat.

(Segueix)

Bookcrossing: llibres lliures?

eliteratura | 19 Març, 2008 15:00

El fenomen del bookcrossing, segons Wikipedia, va néixer l'any 2001 i té mig milió de membres registrats. Hi ha un punt de l'ideari del bookcrossing el qual no veig gaire clar. Es tracta del terme "alliberament" -que forma part del famós triangle en què es sustenta aquesta pràctica (read, registrer and release: llegir, registrar i alliberar)- el qual me pareix, com a mínim, equívoc. Els llibres són lliures per definició. Si no hi ha censura prèvia, clar. Pel que he llegit, no és el cas dels milers de llibres presumptament alliberats i dels quals, tanmateix, d'un 80% no se n'ha tornat a saber res.

Potser bookcrossers destacats, aprofitant els Jocs Olímpics de Pequín, partiran a alliberar llibres a la Xina. Tal volta, amb l'avinentesa, cada estat participant -els democràtics, s'entén- podria fer una bona donació de llibres, aprofitant el viatges dels esportistes seleccionats. Seria una bona iniciativa. Ja ho diu la sentència: mens sana in corpore sano. A la Xina, i a d'altres llocs com al Tibet , això no és possible per causa de la censura i la manca de llibertats. Cada any, l'American Library Association (ALA) -són bibliotecaris, no llibreters- dedica una setmana a la censura. És a dir, a recordar els llibres que han estat censurats o prohibits. La Banned Books Week és igual de romàntica que la pràctica del bookcrossing, però més expeditiva. I, en definitiva, més útil. De manera que, encara que no li desig cap mal, podríem prescindir perfectament del bookcrossing, però és imprescindible que qualcú ens recordi amb regularitat que la censura és encara una pràctica vigent.

Llegir no és suficient; és imprescindible poder triar què llegim. Per això la UNESCO té un manifest a favor de les biblioteques públiques, les quals han de tenir accés lliure i gratuït. A més, el fons bibliogràfic de les biblioteques públiques no pot d'estar subjecte a cap tipus de "censura ideològica, política o religiosa, ni a pressions comercials". És trist constatar que molts cops no valoram la llibertat fins que no la perdem, parcialment o total (és impossible, per exemple, viure lliurement en català i molta gent no se n'ha temut; o no se n'han volgut témer).

La censura, un atac directe a la llibertat, s'ha centrat des de sempre en tres aspectes: la política, el sexe i la religió. En règims dictatorials, la censura és explícita, clara i llampant. Com en temps de Franco. En un règim més o manco democràtic, la censura pren camins tortuosos, més subtils (censura TV3) Són els visionariofonamentalistes -autèntics censors- que ens volen salvar de no se sap ben bé què.

L'únic miracle possible

eliteratura | 18 Març, 2008 15:00

Àngel caigut,
cos lliure d'impureses,
aigua de pluja a primera hora del matí.

D'un nadó, la primera rialla.
Una abraçada després de la mort.
Existir sense cap pretensió (ni estar-ne segur).

Respirar sota l'aigua.
Escriure amb tinta invisible.
Estimar la follia (però) aparentar sensatesa.
Creure en l'escriptura com a forma de remissió.

Plorar dins la dutxa
un bes amarg i sense llavis.

Un tatuatge inintel·ligible de tant demacrat.
Una processó d'agnòstics.

El miracle de la paraula.

Llorenç Carreres

Qualitats d'un bon lector, segons Nabokov (i II)

eliteratura | 17 Març, 2008 15:00

La majoria dels alumnes de Nabokov van decidir que un bon lector havia d'identificar-se emocionalment amb l'heroi o l'heroïna de la novel·la. També s'havia de tenir en compte l'acció i l'aspecte socioeconòmic o històric. Gran part de l'èxit de bestsellers com El codi da Vinci rau en això: emoció/misteri, identificació amb el protagonista i un rerefons històric (pseudobíblic?). En certa manera, doncs, els estudiants no anaven desencaminats.
Però Nabokov, naturalment, ho hi estava gens d'acord. Per a ell, un bon lector ha de tenir imaginació, memòria, un bon diccionari i cert sentit artístic. Aquest darrer aspecte és el més problemàtic i probablement en parlaré a un altre post.
Quant al concepte de lector que manejava Nabokov, detallista fins a la medul·la, afegir que en el fons es referia a un relector. Afirmava que, encara que ens paresqui estrany, "els llibres no s'han de llegir :s'han de rellegir. Un bon lector, un lector de primera, un lector actiu i creador, és un «relector»".
D'això, però, també en parlaré un altre dia.

Post relacionat: Concurs literari: què és un bon lector (segons Nabokov)

Perduts a l'illa

eliteratura | 16 Març, 2008 15:00

I vosaltres quins cinc llibres escolliríeu?

Imatge extreta d'Info Bibcat

Presentació

Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...

Menú

Cerca

Calendari

«	Març 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
					1	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30
31

eLiteratura

Citacions (III): Hugo Von Hofmannsthal

Citacions (II): Alberto Manguel

Citacions (I): Alberto Manguel

Setmana Santa: el patiment com a forma de vida?

Bookcrossing: llibres lliures?

L'únic miracle possible

Qualitats d'un bon lector, segons Nabokov (i II)

Perduts a l'illa

Presentació

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Blogs

Blogs internacionals

Literatura

Comentaris recents

Subscripció