eLiteratura

Vanagloriar-se de l'estupidesa en nom de la llibertat, vet aquí el més gran dels errors: el símbol  de la decadència del nostre temps.

I és de plànyer qui té les eines a l'abast i no vol utilitzar-les.

Llegim per conèixer, no per prendre partit.

Llegim contra el prejudici, i no des del prejudici.

Llegim amb el cervell, no amb les vísceres.   

Llegim per ser més lliures.

Nota: la traducció de la cita de Nabokov al català és meva, a partir de la versió espanyola.

Vaig començar amb La batalla de Walter Stamm , un llibre de mort i supervivència el qual manté, encara que minsa, una porta oberta a l’esperança. Per a Martin Amis, fins ara, no hi ha remissió possible. Koba el Temible no deixa de colpejar-te pàgina rere pàgina, atrocitat rere atrocitat. Impossible no arribar a la conclusió –certa, sens dubte– que totes les dictadures s’assemblen, sigui quin sigui l’ideari que les inspira, encara que per a alguns sigui mal d’encobeir.

El règim comunista implantat a la Unió Soviètica va néixer mort. Des de llavors els bolxevics es van dedicar a negar-ne l’avortament. El sistema soviètic pretenia validar-se a si mateix. La teoria –la mentida (estadístiques, censos, noticiaris) elevada a la màxima expressió– passava per damunt de tot: la fam, la mort i la criminalitat més infame de la història. Tal volta hi ha una excusa raonable –qui parla és Martin Amis– per creure en la versió estalinista: que la veritat era totalment increïble. De vegades és més fàcil creure's la mentida que no pas en la veritat.

(continuarà)

Escoltau això. Hi ha qui, en lloc de negar-lo, posà música al  patiment.